Resultats de la cerca

En la seva obra més important, Neues Kräuterbuch ‘Nou herbari’, 1539, que fa que sigui considerat un dels precusors de la botànica moderna, descriví molt acuradament un gran nombre de plantes, donà indicacions de llurs hàbitats i tendí a agrupar-les segons llurs afinitats naturals

Acompanyà Alfred Russel Wallace a l’Amèrica del Sud, i hi restà onze anys 1848-59 explorant l’Amazònia i estudiant-ne la fauna Introduí el concepte de mimetisme en biologia Publicà A Naturalist on the River Amazons 1863

Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada 1835 que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes

Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents coneguts que agrupava en…

Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metallúrgiques en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix , defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813

Fou el fundador de les estacions de biologia marina de Rosco 1873 i de Banyuls de la Marenda 1882, l’actual Laboratori Aragó, que dirigí fins el 1901

Fou, amb Lorenz Oken, un dels pares de La Naturphilosophie romàntica alemanya Fou el primer a expressar teòricament la llei segons la qual els estatges del desenvolupament embrionari reflecteixen la progressió en la gran escala dels éssers, que, represa després per Ernest Haeckel des d’una perspectiva evolucionista, esdevingué llei biogenètica fonamental

Fou deixeble de Cuvier i adversari del lamarckisme Estudià la flora, la fauna i l’etnologia dels països sud-americans Voyage dans l’Amérique méridionale , 1834-47 i fou un dels creadors de la paleontologia estratigràfica, sobre la qual escriví un Cours élémentaire 1849

Demostrà la impossibilitat de la generació espontània després de nombrosos experiments i fou el primer a aconseguir la fecundació artificial en batracis i mamífers Des de la seva càtedra de la Universitat de Pavia, donà a conèixer noves i encertades idees sobre el mecanisme de la digestió i la circulació El 1767 publicà Saggio di osservazioni microscopiche relative al sistema della generazione dei signore Needham e Buffon

Estudià en les plantes els efectes de la llum i n'observà la producció d’oxigen i diòxid de carboni és autor de l’obra, en cinc volums, Physiologie végétale 1799-1800