Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
bou

bou
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, de dimensions grans (ateny fins a 25 cm de llargada) i robust.
Els individus joves viuen a les roques litorals, i els adults, a una certa distància de la costa És un aliment molt apreciat, freqüent a les costes cantàbriques
boix baleàric

Boix baleàric
Daniel Cahen (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta semblant al boix, però més robusta (pot arribar a atènyer 15 m d’alçària), de la família de les buxàcies, de fulles més grosses i fruits amb apèndixs més llargs.
Viu a les muntanyes de Mallorca i a l’illa de Cabrera també a la zona litoral del Marroc i en algunes localitats andaluses
guineu

Guineu
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de 30 cm de llargada, amb el cap deprimit, contorn triangular i amb la boca en posició ínfera.
Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m És freqüent a la Mediterrània i no és comestible La guineu vermella C fasciatus és semblant, però més petita
gatosa europea

Gatosa europea
Katherine (CC BY-NC-SA)
Botànica
Arbust semblant a la gatosa, però més gros i més vigorós, de la família de les papilionàcies.
Es fa a la banda atlàntica i, en general, sobre sòls silicis degradats
gat salvatge

Gat salvatge
Tim Ellis (cc-by-nc)
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 45-80 cm de longitud fins a la cua i uns 35-40 cm d’alçada a la creu.
És d’aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d’extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals És d’hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s’enfila molt bé als arbres, es nodreix d’ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s’apropa a les cases de pagès per entrar als galliners Habita a l’Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1800 m És accidental als Països Catalans
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn
formiga lleó

Formiga lleó
Papageorgiou Nikolaos (CC BY-NC)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels neuròpters, de la família dels mirmeleònids, que inclou espècies d’uns 20-35 mm de llargària.
D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans
beisa

Beisa
mattluizza iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Antílop (ateny un metre d’alçada a la creu) de la subfamília dels antilopins, amb les banyes anellades i llargues i el pelatge de color gris al dors i blanc al ventre, amb franges negres, al cap i a les extremitats.
Viu en ramats i habita a l’Àfrica oriental especialment a les planes de Somàlia i d’Etiòpia
esteperola umbel·lada

Esteperola umbel·lada
Brbol (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alt, de fulles linears, verdes a l’anvers i blanques i tomentoses al revers, de flors blanques en umbel·les terminals i de fruits capsulars.
Creix en terreny silici, al País Valencià i al Conflent
cranc vellutat

Cranc vellutat
Ondřej Radosta (CC BY-NC)
Zoologia
Cranc caracteritzat per tenir el cos de color vermell i recobert d’una pilositat que té aspecte de vellut.
Habita a les cavitats de les grans esponges i a les masses d’algues calcàries dels fons corallins