Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
René Jacobs
Música
Contratenor i director d’orquestra belga.
Estudià filologia clàssica a la Universitat de Gant, mentre realitzava estudis musicals a Brusselles, on treballà amb Louis Devos, i a la Haia, on rebé lliçons d’Alfred George Deller S’especialitzà en música barroca cantà en els conjunts dirigits per Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt Ha contribuït decisivament a la revitalització de les veus de contratenor Després de formar part de diversos conjunts corals, el 1974 debutà a Amsterdam amb Erismena , de F Cavalli Fundador del Concerto Vocale 1977, aviat compaginà les actuacions com a cantant amb la direcció, i inicià una…
,
Premi Polar de Música
Música
Premi de música creat el 1989.
En fou l’impulsor Stig Anderson, compositor i productor suec, entre d’altres, del Grup Abba i de l’empresa discogràfica Polar Records International AB Atorgat anualment des del 1992 a generalment dos o excepcionalment un o tres intèrprets, conjunts musicals o institucions d’arreu del món destacades per la seva trajectòria, el guardó és concedit sense distinció de gèneres i abasta tant la música clàssica, com el pop , el rock , el jazz o l’avantguarda Formen part del comitè de la institució la Reial Acadèmia Sueca de Música, l’Associació Sueca de Drets d’Interpretació, l’Associació Sueca de…
Gustav Leonhardt
Música
Organista i clavecinista holandès.
Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…
,
Johann Christoph Graupner
Música
Compositor alemany.
Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La seva…
Bruno Ganz

Bruno Ganz (2005)
yuno (CC BY-SA 3.0)
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís.
Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la Schaubühne de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…
Amicizia Cristiana
Societat secreta catòlica fundada pel jesuïta Nikolaus Diessbach a Torí el 1778, que pretenia fomentar l’apostolat en els medis intel·lectuals.
Pel seu caràcter secret i reaccionari fou suprimida el 1803 El mateix Diessbach havia fundat, el 1782, l’Amicizia Sacerdotale, per a la formació sacerdotal segons els principis d’Ignasi de Loiola El clergue PB Lanteri, collaborador de Diessbach, intentà de restaurar, el 1817, i ja amb més publicitat, l’Amicizia Cristiana, que prengué el nom d’Amicizia Cattolica fou dissolta el 1828
Orquestra Filharmònica de Viena
Música
Orquestra austríaca fundada el 1842 per Otto Nicolai amb el nom d’Acadèmia Filharmònica.
Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort —actualment Teatre de l’Òpera de Viena—, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per…
,
orquestra de cambra
Música
Terme modern que designa una orquestra de dimensions reduïdes formada per una secció de corda completa (orquestra de corda) i un grup de vent variable, amb percussió o sense.
El seu repertori pot incloure pràcticament totes les obres orquestrals barroques i clàssiques i, fins i tot, algunes simfonies del primer Romanticisme algunes de F Schubert, per exemple Això no vol dir que, durant aquests períodes, no es poguessin reunir grups semblants en nombre als d’una orquestra simfònica actual, sinó que es feia en ocasions molt especials i, sovint, afegint instruments a obres que podien ser tocades amb una orquestra menor La interpretació del repertori anterior al Romanticisme és, doncs, un dels motius per a la creació d’aquests grups durant el segle XX Amb el…
metrònom
Música
Aparell que serveix per a determinar amb precisió el tempo d’una composició musical.
El model tradicional consta d’una caixa de fusta, generalment de forma piramidal, dins de la qual es munta un mecanisme de rellotgeria dotat d’un pèndol compost La part visible d’aquest pèndol inclou un pes regulable que, en ser variat de posició acostat o allunyat de l’eix de rotació, permet fixar a voluntat la freqüencia d’oscillació del pèndol Una escala de divisions del temps en permet l’ajustament precís Atès que, en oscillar, el pèndol produeix un so repetit regularment -com ara el tic-tac d’un rellotge-, el metrònom, a més de permetre al compositor d’indicar clarament a la partitura el…
Concentus Musicus de Viena
Música
Conjunt orquestral austríac fundat el 1953 per Nikolaus Harnoncourt amb l’objectiu de recuperar, mitjançant instruments originals, peces que anaven des de l’Alta Edat Mitjana fins a l’època barroca, tot i que també ha fet incursions en el Classicisme.
Els seus membres iniciaren l’activitat concertística el 1957, i tres anys més tard començaren les gires que els han dut arreu del món, amb el reconeixement del públic i la crítica A partir de l’enregistrament dels Concerts de Brandenburg , de JS Bach 1962, es consolidaren com una de les formacions més sòlides en el terreny de la recuperació d’instruments antics Amb l’ajut de Gustav Leonhardt, Harnoncourt dirigí la formació en els enregistraments de les cantates completes de Bach, que esdevingueren un èxit de vendes, i que s’han reeditat en diferents ocasions