Resultats de la cerca

Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura

Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a…

Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d’ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní El seu net, Francesc de Milans i de Tord ~1760 — , dedicat a assegurances, fou el primer director i iniciador de la Companyia de Vitalicis de Barcelona ~1798 i més tard de la de la Puríssima Concepció ~1805

El 1379 lluità en la defensa d’Atenes contra els navarresos Fou premiat amb les propietats de Joan Conomines, que havia traït els catalans El 1380 fou enviat a Catalunya, amb el bisbe Joan Boïl, per posar el ducat d’Atenes sota la sobirania directa de Pere III de Catalunya-Aragó, si aquest aprovava els articles d’Atenes que hom ha qualificat de Carta Magna d’Atenes, cosa que aquest féu a Lleida Tornà a Grècia i el 1386 fou novament enviat a Catalunya per demanar socors per a Atenes, assetjada pels florentins arribà a Barcelona quan Joan I ja ocupava el tron, i reté homenatge al nou rei en nom…

Baró de Pau, senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda, fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances 1625 i una Genealogia de la casa de Rocabertí 1628

Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt 1708 Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713 Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos Alliberat 1721, el 1725 li foren retornats els béns confiscats Hom li ha atribuït la redacció…

Senyor de Queralt Bernat I de Queralt , Gurb, Sallent i Oló Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d’Ermessenda, fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II Cap d’Estopes , que el 1080 li donà el castell de Font-rubí Després de l’assassinat del Cap d’Estopes 1082, fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre's al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III tingué també el Castell Nou de Barcelona

Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand

El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456

Fill de Melcior de Guàrdia i Mates Fou magistrat de l’audiència i maire de Barcelona 1812-13 Autor de la traducció al castellà Elementos de química , de Moneau 1788