Resultats de la cerca

És licorós, fi i olorós Constitueix un excellent vi de postres, i hom el considera un dels millors del món L’exportació del vi a Amèrica, iniciada a Sitges al s XVIII, decaigué al XIX, per tal com hom transformava el vi en aiguardent Actualment, desapareguda pràcticament l’elaboració de Banyalbufar Mallorca Occidental, hom en continua elaborant a Sitges, amb raïm de municipis veïns Oleseta

Els més importants són l’1-octanol, líquid que bull a 194,5°C, obtingut per reducció de l’àcid caprílic i emprat en perfumeria i com a antiescumejant, i el 2-octanol, líquid que bull a 180°C, obtingut per destillació del ricinoleat sòdic en presència d’un excés d’hidròxid sòdic La seva forma natural és la R - És emprat com a humectant, antiescumejant i en la manufactura de plastificants

Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials

És obtingut per diversos mètodes tradicionals, com l’holandès, basats en l’atac del plom amb vapors d’àcid acètic i la transformació de l’acetat obtingut en carbonat bàsic per l’acció de diòxid de carboni La cerussa era molt emprada en la pintura a l’oli, però el seu ús ha minvat a causa de la seva toxicitat i de la seva inestabilitat enfront del gas sulfhídric, que sol ésser present a l’atmosfera de les ciutats És conegut també amb el nom de blanc de plom

El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…