Resultats de la cerca

Pedagog i bibliotecari, contribuí com a lingüista a depurar la llengua d’oc i a restituir-li la seva grafia clàssica Com a escriptor, la seva poesia, abundosa i serena, escrita amb un llenguatge magnífic, fonamentat en la tradició popular, resta aplegada en diversos reculls Lo got occitan , 1903 L’arada , 1906 Lo libre dels ausèls , 1924, i el Second libre dels ausèls , 1930 Fablèls , 1936 Lo libre del campèstre , etc Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que palesa la seva…

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord

El 1869 presentà la primera fórmula per a elaborar la margarina al concurs que havia convocat Napoleó III per tal de descobrir un substitutiu de la mantega Escriví diverses obres de dietètica i d’agricultura

Condeixeble de Mistral, formà part del cercle avinyonès d’on nasqué el felibritge La seva producció és aplegada a La Farandola 1862, recull de poemes alegres i lleugers, d’inspiració epicúria i de factura mistraliana hom ha dit que alguns poemes de Matieu eren, realment, obra de Mistral

Signà, amb Maurras i Amouretti, la declaració dels felibres federalistes 1892 La seva tasca essencial es desenvolupà en l’àmbit de la publicació Armana Marsihés , de la qual fou director a partir del 1899 i on introduí una tendència crítica de caire esquerrà, dins l’àmbit del felibritge Els seus poemes i la seva prosa, estimables, resten dispersos

La seva poesia nasqué arran de la Segona Guerra Mundial i la visió de les ruïnes d’Alemanya n'és el tema més colpidor La desarticulació de la imatge el portà a obres molt originals Odes, Accidents , 1955 Gesta , 1972 En prosa és autor de Lo gojat de Novémer 1964 i La pluja 1976

El 1285 escriví un sirventès de propaganda política en la guerra de França contra els catalans contestat per Pere Salvatge També és autor d’algunes cançons

Conegut pel nom de cardenal de Rodés , era d’ascendència catalana Fou afavorit pel rei Felip VI de França i pel papa Benet XII Bisbe de Rodés des del 1336, el 1337 fou enviat pel papa a Castella i a Portugal per posar pau entre aquests dos regnes Fou nomenat cardenal el 1338 Representà el papa en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339 El 1343 fou enviat pel papa a la cort catalana, on intentà evitar, sense èxit, que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne

Professor de dret a Montpeller i canceller i guardià del segell reial 1300-13 Dirigí la política antipapista de Felip IV de França i empresonà Bonifaci VIII a Anagni 1303, amb la intenció de fer-lo jutjar per un concili Excomunicat pel papa, que fou alliberat, fou absolt per Climent V 1311, amb la condició que anés en pelegrinatge a Terra Santa Hom creu que era descendent d’una família de càtars

Cofundador de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels Cahiers du Sud , dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen 1943, on hom troba les tres direccions de la seva obra edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Valéry— i tasca crítica Fragment d’une métaphysique d’oc Els seus reculls poètics Arma de vertat 1962, Vespèr o la luna dels fraisses 1962 i Obra poètica completa 1981, d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels trobadors…