Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, al Conservatorio Manuel Gómez Carrillo L’any 1950 es traslladà a Buenos Aires per estudiar al Conservatorio Carlos López Buchardo, on cursà piano amb Rafael González, contrapunt i orquestració amb José Torre Bertucci i Floro Ugarte, i composició amb Alberto Ginastera i Athos Palma El 1955 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música Carlos López Buchardo i director substitut del Teatro Colón Tres anys després es traslladà a París gràcies a una beca del govern francès i estudià amb Olivier Messiaen, René Leibowitz i…

Estudià música a Santa Fe amb Esperanza Lothringer i Dominga Iaffei, i a Buenos Aires amb Athos Palma Convidat a Londres per la BBC i becat pel British Council 1947-49, treballà en l’orquestració de Tres Romances Argentinos , obra que fou executada per l’Orquestra Simfònica de la BBC El 1956 viatjà per l’URSS i la Xina, on interpretà les seves peces per a veu i piano El seu estil guarda afinitat amb compositors nacionalistes del segle XIX, com ara Alberto Williams i Julián Aguirre Rebé importants reconeixements, entre els quals es troben el Premio Municipal de la ciutat de Buenos Aires i el…

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la formació rebuda,…

Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i…

Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i Antigona 1772-,…

Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A Nikisch al Conservatori de Leipzig 1904-08, on rebé la diplomatura Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934 També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música 1943-44, on també era professor de composició El seu estil, força eclèctic, està molt inspirat en el folklore nacional…

El 1700 era mestre de música del duc de Chartres, que l’any 1712 el promogué a intendent de música En aquell moment les responsabilitats en la capella ducal eren compartides per quatre vicemestres de capella Durant uns quants anys els quatre llocs foren ocupats per MR de Lalande, N Bernier, A Campra i CH Hubert Després de la mort de Lalande 1726 i Bernier 1734, però, no es cobriren les dues places vacants i Gervais, juntament amb Campra, fou el responsable de la capella ducal Compongué gran nombre de motets i algunes cantates franceses, però el seu talent brillà especialment en el terreny…

Començà harmonia i contrapunt a setze anys, però abandonà la música per seguir els estudis d’odontologia, especialitat en la qual es graduà el 1951 Fou dentista a l’exèrcit durant dos anys 1951-53 Gràcies a una beca, entre el 1954 i el 1956 pogué estudiar a la Guildhall School of Music and Drama, on fou alumne d’A Nieman En 1958-59 ho feu a París amb Max Deutsch El 1963 el seu rèquiem, dedicat a l’holocaust jueu de la Segona Guerra Mundial, guanyà el primer premi en el Concurs Internacional del Teatro alla Scala Milà, fet que li permeté d’abandonar l’exercici de la medicina per dedicar-se…

S’inicià en la música amb RM Glière al Conservatori de Kíev entre el 1916 i el 1919 Emigrà amb la seva família tot fugint de la Revolució i visqué successivament a Constantinoble 1920-21, Nova York 1922-24, París 1924-25 i Londres 1926-29 El 1924, Serge de Diaghilev li encarregà la composició del ballet Zéphyr et Flore , que s’estrenà a Montecarlo el 1925 El 1929 s’establí definitivament a Nova York, on estudià orquestració El 1936 obtingué la nacionalitat nord-americana i el 1948 fundà la Societat per a la Música Oblidada Com a compositor conreà dos estils ben diferenciats, un…

El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre…