Resultats de la cerca
Es mostren 4214 resultats
Ferran Altés Fajula
Atletisme
Atleta especialitzat en llançament de pes.
Membre del Club Deportiu Hispamer i del Futbol Club Barcelona, assolí en tres ocasions el títol de campió de Catalunya de llançament de pes 1969, 1970, 1971 També fou recordista català d’aquesta especialitat amb una marca de 14,15 m 1969
Joan Briceño Serra
Atletisme
Atleta especialitzat en llançament de pes i de disc.
Formà part del Club d’Atletisme Gironí i del Futbol Club Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de pes 1977, 1980, 1981, 1988 i en disc 1977 També guanyà el Campionat d’Espanya en llançament de pes 1975, 1976, 1977 Fou set vegades internacional amb la selecció espanyola
Ivan Tirado Chaves
Atletisme
Atleta especialitzat en els llançaments de pes i disc.
Format al Centre Atlètic Laietània de Mataró, també competí pel Larios, l’Integra 2, el Futbol Club Barcelona i el Navarra Fou nou cops campió català de llançament de disc 1996, 1998, 2001-04, 2006, 2007, 2011 i una vegada de pes 2001 a l’aire lliure onze de disc 2001, 2003-12 i dues de pes 1998, 2000 d’hivern Guanyà el bronze en disc al Campionat d’Espanya 2003
Eloi Rovira Campos

Eloi Rovira Campos
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzat en llançament de pes.
Vinculat al FC Barcelona des del 1998, s’entrenà a les ordres de Luis Lizaso al CAR de Sant Cugat Aconseguí sis vegades el Campionat de Catalunya de llançament de pes a l’aire lliure 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010 i nou en pista coberta 2001, 2002, 2004, 2006-11 Establí el rècord català en pista coberta 2006 També assolí un títol català de llançament de disc 2005 Fou diverses vegades internacional amb la selecció catalana, i amb l’espanyola, en un encontre sub-23 2002
Enriqueta Díaz Sánchez
Atletisme
Atleta especialitzada en el llançament de pes.
Abans de dedicar-se a l’atletisme practicà l’handbol i el voleibol Competí durant tres anys en representació del Club Natació Barcelona Fou campiona d’Espanya de llançament de pes a l’aire lliure 1982, 1984, 1985 i en pista coberta 1982, 1983, 1985, 1986 i recordista estatal de l’especialitat, amb una millor marca de 14,72 m 1986 aconseguida quan era atleta del CNB El mateix any també fou campiona de Catalunya de l’especialitat
factor gravimètric
Química
Proporció en pes que hi ha d’un element dins un compost químic.
Hom utilitza aquest factor quan no és possible de pesar directament l’element que hom vol analitzar, sinó que es precipita i es pesa combinat amb un altre compost Hom calcula el pes de l’element segons la fórmula pes de l’element = pes de la mostra precipitada x factor gravimètric Els factors gravimètrics es troben tabulats
Hortènsia Bayarri
Atletisme
Atleta especialitzada en llançament de disc i de pes.
Formà part del Futbol Club Barcelona i del Club d’Atletisme Linterna Roja Guanyà en cinc ocasions el Campionat de Catalunya en l’especialitat de disc 1961, 1968, 1969, 1971, 1973, i en tres ocasions en l’especialitat de pes 1963, 1964, 1965
talent
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes grega (τάλαντον), originària probablement de Babilònia.
Fou també unitat monetària Corresponia a 60 mines mina i a 6 000 dracmes dracma El seu valor i el seu pes en metall variaren segons els llocs i els temps el d’Egina pesava 43,63 kg, l’àtic 26,178, l’hebreu 34,272, el romà 27,3
lliura ponderal monetària
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes utilitzada com a referència per a fixar la talla de les monedes.
Les disposicions dels sobirans indicaven el nombre de peces que havien de donar el pes de la lliura A la Catalunya comtal, bé que fou adoptada la divisió carolíngia de la lliura en 20 sous i 240 diners, el pes de referència no fou la lliura carolíngia reformada, d’uns 408 grams, sinó la romana afeblida, de 327 grams Aquest fou el pes de referència per a les emissions comtals dels segles X i XI Al segle XII la lliura fou substituïda pel marc com a unitat de referència en la talla de les monedes
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec