Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca 1983-91 i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta Al març del 1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya Nomenat conseller d’ensenyament de la Generalitat al desembre del 1992, deixà l’alcaldia i la diputació Al juny del 1996 fou nomenat conseller de cultura, des d’on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final del 1997 Fou president de la…

És un dels mil fills d' Hýpnos el Son i es fa present en forma humana als homes adormits, mentre que els seus germans fan aparèixer paisatges, cases o figures d’animals

Tracta de la distribució de les plantes i de la manera com aquestes s’agrupen per constituir comunitats i paisatges El seu camp coincideix parcialment amb els de l’ecologia i la fitogeografia

Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat Obsessionat per la llum, preferí temes i paisatges exòtics Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus i el costumisme, on féu ressaltar els tons grisos Oració

Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes Residí pràcticament sempre a Perpinyà Collaborà en el “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs

Catedràtic de paisatge a l’escola de Sant Carles 1891 Participà en exposicions oficials a Madrid i a Barcelona És representat, amb paisatges — la seva especialitat— al Museu de Belles Arts de València

Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…

Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, passà a Marid i després 1822-23 a Itàlia Treballà a Roma i a Nàpols La seva especialitat fou la pintura de paisatges i monuments en quadres de petites dimensions

Paisatgista, deixeble de CCorot Fou, amb FBoudin, un dels seus predecessors de l’impresionisme, amb els seus paisatges de les ribes del Sena, on domina la gamma dels grisos El port de Caen Musée du Louvre, París

Influït per CCorot i els paisatgistes de Barbizon en l’exposició del 1855, donà als seus paisatges un fort sentit poètic basat en el contrast de llums i d’ombresFou un dels millors gravadors italians del s XIX