Resultats de la cerca

Tracta de la distribució de les plantes i de la manera com aquestes s’agrupen per constituir comunitats i paisatges El seu camp coincideix parcialment amb els de l’ecologia i la fitogeografia

Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat Obsessionat per la llum, preferí temes i paisatges exòtics Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus i el costumisme, on féu ressaltar els tons grisos Oració

Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes Residí pràcticament sempre a Perpinyà Collaborà en el “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs

Catedràtic de paisatge a l’escola de Sant Carles 1891 Participà en exposicions oficials a Madrid i a Barcelona És representat, amb paisatges — la seva especialitat— al Museu de Belles Arts de València

Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia Colarossi i li…

Paisatgista, deixeble de CCorot Fou, amb FBoudin, un dels seus predecessors de l’impresionisme, amb els seus paisatges de les ribes del Sena, on domina la gamma dels grisos El port de Caen Musée du Louvre, París

Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, passà a Marid i després 1822-23 a Itàlia Treballà a Roma i a Nàpols La seva especialitat fou la pintura de paisatges i monuments en quadres de petites dimensions

Participà en exposicions de València 1845 i d’Alacant 1845 i 1860, amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors Collaborà en la collecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo

Influït per CCorot i els paisatgistes de Barbizon en l’exposició del 1855, donà als seus paisatges un fort sentit poètic basat en el contrast de llums i d’ombresFou un dels millors gravadors italians del s XIX

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca 1983-91 i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta Al març del 1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya Nomenat conseller d’ensenyament de la Generalitat al desembre del 1992, deixà l’alcaldia i la diputació Al juny del 1996 fou nomenat conseller de cultura, des d’on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final del 1997 Fou president de la…