Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Madrid i cap de la secció de geologia i paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales, escriví obres de geologia, principalment sobre els terrenys sedimentaris de la Meseta Canarias 1908 i la Síntesis fisiográfica y geológica de España 1934

És conegut sobretot per la seva classificació dels rèptils fòssils i pels seus treballs sobre la paleontologia dels mamífers, com també pels seus estudis generals sobre evolució, entre els quals cal esmentar From the Greeks to Darwin 1894 i Origin and Evolution of Life 1917

Fou deixeble de Cuvier i adversari del lamarckisme Estudià la flora, la fauna i l’etnologia dels països sud-americans Voyage dans l’Amérique méridionale , 1834-47 i fou un dels creadors de la paleontologia estratigràfica, sobre la qual escriví un Cours élémentaire 1849

Professor a la facultat de ciències de París 1831, sostingué la teoria orogènica de la retracció lenta i progressiva de l’escorça terrestre per explicar la formació de les cadenes de muntanyes, teoria que exposà a Histoire des terrains tertiaires 1848 Escriví nombroses obres especialitzades en estratigrafia i paleontologia

Especialista en mamífers, treballà al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid 1902-25 i al Museo de la Plata com a cap del departament de paleontologia 1925 És autor de Fauna Ibérica Mamíferos 1914, Los mamíferos de Marruecos 1932, Mamíferos sudamericanos en collaboració amb José Yepes, 1943 i Caballos de América 1945

Té la seu a l’antic Seminari Conciliar de Barcelona És especialitzat en paleontologia conté 42000 unitats taxonòmiques i més de 70000 fòssils Disposa d’una biblioteca i d’una cartoteca especialitzades en geologia i topografia, de Catalunya i de l’Estat espanyol Actualment, collabora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya

Navegant i oceanògraf, organitzà expedicions científiques per l’Atlàntic i la Mediterrània per tal d’estudiar els corrents marins i la fauna abissal Fundà el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l’Institut Oceanogràfic i el Museu de Paleontologia Humana, de París Sota la seva direcció fou publicada una sèrie de mapes batimètrics, el més elaborat dels quals és un de la mar dels Sargassos

Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits

Professor de zoologia i paleontologia a la Universitat de Heidelberg 1878-1918 Publicà Studien über die ersten Entwicklungsvorgänge der Eizelle, die Zellteilung und die Konjugation der Infusorien ‘Estudis sobre les primeres etapes del desenvolupament de l’ou, la divisió cellular i la conjugació dels infusoris’, 1876 i diferents treballs sobre la seqüència de la mitosi, la meiosi i les primeres etapes del desenvolupament embrionari en les cèllules animals

Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia