Resultats de la cerca

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…

Eclesiàstic de família cardenalícia i advocat, es féu famós amb l’oració fúnebre d’Innocenci XII Acadèmic a l’Arcadia amb el nom de Nidalmo Tiseo , fou un home d’una gran humanitat i de molta cultura ben acollit en la societat romana, organitzà a casa seva una tertúlia literària, d’on nasqué la seva obra més important, Ricciardetto publicada pòstumament el 1738, poema satíric en octava rima, en forma de paròdia heroicocavalleresca, que ridiculitza la corrupció de la cúria romana

És autor d’un Breve tratado de Grimalte y Gradissa 1495, que continua la Fiammetta , de Boccaccio, i d’una Historia de Grisel y Mirabella con la disputa de Torrellas y Bracayda ~1495, amb elements realistes i trets de novella sentimental, on l’actitud misògina de Pere Torroella és castigada amb la mort del poeta a mans de les dames, com una paròdia del mite d’Orfeu Aquesta obra, molt traduïda, influí sobre Lope de Vega i Ariosto, entre altres

El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia

Influït per LWittgenstein, intentà reduir el llenguatge a si mateix, a fenòmens acústics i imatges tipogràfiques, tot aplicant el mètode del collage , la paròdia, etc De les seves obres cal esmentar Textbücher I-VI ‘Llibres de text I-VI’, 1960-67 i Projekte-1-3 ‘Projectes 1-3’, 1970-80 Escriví també per a la ràdio Exposà el seu punt de vista sobretot a Über Literatur ‘Sobre literatura’, 1966 El 1969 obtingué el premi Georg Büchner Des del 1977 edità l’anuari Offene Literatur ‘Literatura oberta’

Fou un dels representants més importants del surrealisme eslovac En les colleccions Cesta ‘El camí’, 1952, Akǎ to vóňa ‘Quina olor tan bona’, 1957 i Po mne ini ‘Després de mi, els altres’, 1957, de caràcter introspectiu, proclama la fe en l’home Ikar večne živý ‘Ícar eternament viu’, 1960 i Múza oblieha Tróju ‘La Musa assetja Troia’, 1965 tracten sobre els viatges espacials i el reconeixement de l’interior de l’home Publicà Malá letná suita v štyroch vetách 1995, una paròdia de cançons tradicional eslovaques, Satironikon 1990, i la novella  Ktorýsi deň z konca leta 1998

Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc

A la seva poesia — Saudades galegas 1880, A musa das aldeas 1890— conreà un costumisme d’arrel rural on abunda la nota sentimental i de denúncia social Fou un dels iniciadors del periodisme en gallec La seva obra en prosa O catecismo do labrego 1889, publicada sota el pseudònim de FrMarcos da Portela, és una paròdia del Catecismo cristiano de GAstete, on, per mitjà de preguntes i respostes, hom posa en relleu la dramàtica situació dels camperols gallecs És l’obra en prosa gallega més àmpliament difosa, fins i tot avui, i una de les peces més importants de la literatura social…

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Procedent del Teatre Independent, dirigí el grup Teatro Libre entre el 1975 i el 1980 Arribà al gran públic amb La estanquera de Vallecas 1981 i guanyà el Premio Nacional de teatre amb Bajarse al moro 1985 Ha conreat el teatre polític Trampa para pájaros , 1992, la comèdia Pares y nones , 1988 i la paròdia La sombra del Tenorio , 1994 També escriví i estrenà Yonquis y yanquis 2001 i Un hombre de suerte 2004 El 1998 publicà La escritura dramática Catedràtic de la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, al juny del 2000 fou designat director de la Compañía Nacional…