Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Ordes
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, delimitat a l’W pel riu Lengüelle i a l’E pel Samos, afluents del Tambre.
És un terme ric en boscos i pastures, que n'han determinat l’activitat econòmica explotació forestal i ramaderia principalment
Logrosán
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat al peu de la serra de Guadalupe i drenat pel riu Ruecas, afluent del Guadiana.
Les pastures i deveses han afavorit el desenvolupament de la ramaderia bestiar de llana La indústria predominant és la química
Lumbier
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la serra de Leyre i drenat pel riu Salazar.
És una zona de boscos i pastures que propicia l’agricultura i la ramaderia Hi ha indústries alimentàries i de mobles
Negreira
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la riba del Tambre, a l’E de Santiago.
És un terme amb boscs i pastures abundants N'és remarcable el pazo do Cotón, amb l’aparença d’una fortalesa medieval
mitgenca
Dret català
Contracte pel qual dos socis participen per parts iguals en els productes de la terra o de la cria de bestiar.
Al Pallars, aquest contracte dura cinc anys un soci procura a les ramades les pastures d’estiu i l’altre les d’hivern
Navia de Suarna
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, limítrof amb la comunitat autònoma d’Astúries i drenat per diversos rius: Rao, Cantorcia, Vilarpandín i Ser.
El cap del terme és A Proba La població es troba majoritàriament disseminada Els recursos econòmics deriven de l’abundància de boscs i pastures
Sonseca
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat al N dels monts de Toledo i drenat per rierols afluents del Tajo.
Boscs i pastures Hi ha agricultura i ramaderia La indústria principal és l’alimentària elaboració de formatge, torró i massapà Manufactures de la fusta
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques
coma de Baiau
Coma de la vall Ferrera, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).
Hi ha pastures d’estiu gespa, especialment a la part baixa pla de Baiau Damunt la coma s’alça el pic de Baiau 2866 m
pota de gat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, dioica, de 5 a 25 cm d’alt, atofada, de fulles amb el revers blanc i densament tomentós, les basals espatulades i les caulinars lanceolades o linears, i de capítols blancs o rosats, aplegats en petits corimbes.
Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge