Resultats de la cerca

Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda , a la vall de…

El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals…

Les més grans extensions eren a l’Àfrica La llei en permetia un arrendament de conreu per petites parcelles, dret que esdevingué de possessió a partir de la lex hadriana de saltibus d’Adrià s II

És característic de zones semidesèrtiques o simplement poc afavorides per les pluges que només permeten una sola collita i on es fa necessari portar el bestiar a zones més humides en època de secada Pot ésser practicat per tota la família o només per una part d’aquesta, habitualment els homes

El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X L’any 1027 hi hagué un litigi entre els habitants d’Age i els de Pallerols per qüestions de drets de pasturatge Els homes de Pallerols de dalt i de baix pretenien en alou la pastura en els prats de Santa Maria de…

Hi passa el camí de Castanesa a Benasc pel coll del Baciver 2 200 m A la part alta de la vall, sota el pic del Baciver 2 725 m, hi ha l' estany del Baciver

Té origen en la reconquesta peninsular, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades Podia ésser de propietat privada o d’explotació comunal Durant el s XVIII, època d’expansió agrícola a la Península, moltes deveses foren dedicades a conreus Tanmateix, encara avui la devesa és un element característic del paisatge rural d’Extremadura i de les terres de la frontera del Duero

El bosc de Burbe , un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant

Situada en una plana fertil, la seva població es dedica bàsicament a l’agricultura i al pasturatge, i també al treball artesà del ferro, la fusta i l’argila Fundada vers el 1070 pels habitants de l’antiga Tharros , esdevingué capital del jutjat d'Arborea vers les acaballes del segle XI, en traslladar-s’hi els habitants de Tarra, antiga capital punicoromana Sota la protecció de Gènova 1131, subjecta a les lluites entre Gènova i Pisa, fou víctima d’una invasió organitzada pels jutges de Càller i de Torres 1192 Després de moltes alternatives, restà sota el domini pisà En donar l’…