Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
Mare de Déu de les Neus
Cristianisme
Advocació mariana d’origen romà, derivada de la basílica de Santa Maria la Major o de les Neus, pel prodigi de la nevada que, segons tradició, indicà en temps del papa Liberi (352-366) el lloc on havia d’ésser construïda la basílica.
Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost
el Lledó
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Lledó) situat al NE de la ciutat de Castelló de la Plana (Plana Alta), a la qual l’uneix un passeig.
L’actual edifici 1724-31 és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572 La imatge, segons la tradició, és una marededeu trobada És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari collocat al pit d’una imatge més grossa És la patrona de Castelló
Roser Pecanins Vallès
Esport general
Dirigent d’esport adaptat.
El 1990 fundà la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que presidí fins l’any 2005 Durant el seu mandat es passà de quatre a vint-i-quatre clubs inscrits Posteriorment fou nomenada presidenta honorífica També fou cofundadora i patrona de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral És membre de l’Associació Esclat des del 1997 i responsable de la comissió d’esports Des del 2008 s’organitza a Cornellà de Llobregat el Trofeu Internacional de Boccia Roser Pecanins
Caterina d’Alexandria
Cristianisme
Donzella cristiana que, segons una tradició tardana (segle IX), morí màrtir a Alexandria durant la persecució de Maxenci (307).
De família noble i molt instruïda, desféu els arguments dels més eminents filòsofs contra el cristianisme Després de trencar miraculosament la roda on era lligada, fou decapitada, i el seu cos fou traslladat per àngels al mont Sinaí el monestir que hi fou bastit al segle VI, en formar-se la llegenda, en prengué el nom Fou una de les santes més populars de l’edat mitjana és patrona dels filòsofs La seva festa se celebra el 25 de novembre
la Botjosa
Colònia industrial
Colònia minera del municipi de Sallent (Bages), situada al S de la vila, entre la séquia de Manresa i el Llobregat.
La Botjosa, nom d’una antiga masia, s’anà constituint en el barri de residència d’obrers de les mines de potassa És situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les terrasses fluvials de la dreta del Llobregat Les primeres cases daten del 1932, però se n'han construïdes d’altres en diferents represes, després de la guerra civil de 1936-39 L’església, moderna, és dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara Hom hi fa festa major el dia 4 de desembre
Antoni Palanca i Hueso

Antoni Palanca i Hueso
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899
,
Joncadella

El santuari de Joncadella, al terme de Sant Joan de Vilatorrada
© Fototeca.cat
Santuari
Caseria
Santuari ( Santa Maria ) i caseria de l’antic municipi de Sant Martí de Torroella (ara Sant Joan de Vilatorrada, Bages).
Consta des del s XIII com una de les set filials de la canònica de Santa Maria de Manresa, adscrita a l’ofici de la cambreria La despoblació del s XIV reduí aquesta parròquia a la categoria de filial de Santpedor Des del s XV prengué el caràcter de santuari marià i es creà la llegenda de la troballa de la imatge L’església actual fou iniciada el 1748, i el retaule és del 1807 La Mare de Déu de Joncadella és considerada la patrona del pla de Bages
les Santes Maries de la Mar
Petita vila marinera de la Camarga (Occitània), a l’actual departament francès de les Boques del Roine.
És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàllies L’any 1448 Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona
Dandara
Geografia històrica
Antiga capital del nomós VI de l’Alt Egipte, uns 50 km al nord de Luxor.
El nom gr Τέντψρα copte Tentōre , deriva, segons que sembla, dels dos darrers mots del nom de lloc egipci ’ Iwn-t-ntrt ‘On de la deessa’ Malgrat la seva antiguitat, documentada per les fonts escrites Llibre de les Piràmides , entre d’altres i l’arqueologia capella de Mentuhotep II, blocs d’Ammenemes I, els temples que s’hi conserven daten de la darrera dinastia egípcia sobretot el temple d’Hathor, deessa patrona de la ciutat, i el d’Isis i d’època ptolemaica i romana Prop d’aquest conjunt hi ha la necròpoli dels nomarques de la dinastia VI
Carles Gassulla d’Ursino
Literatura
Escriptor en castellà.
Doctorat en dret a la Universitat de València Partidari dels Borbons, lluità com a capità de les milícies del regne sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella És autor de sis comèdies, de les quals només es publicà El amor peregrino València 1698 També escriví poesies, algunes en català, i la Relación difusa recopilada con varios metros de las fiestas sexcenales que la vila de Morella y sus individuos dedican a su patrona María Santíssima de Vallivaña València 1739, relació de festes en honor de la Mare de Déu de…
,