Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Joan Perelló i Ortega
Economia
Teatre
Autor, actor i empresari teatral.
Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement gràcies a la iniciativa de Frederic Soler— la publicació Lo Teatre Català 1890 D’entre les seves obres teatrals hom pot esmentar les comèdies La pedra filosofal 1873, Diners o la vida 1873, Les causes poderoses 1901, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas sociales en España 1907
Jordi Perelló i Gilberga
Psicologia
Medicina
Metge i psicòleg.
Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un lèxic de…
Rossend Perelló i Casellas
Literatura catalana
Escriptor.
Poeta més aviat floralesc, ha publicat L’enyor i les noces 1935, Camí de Maria 1948 i Bonics 1952 També la novella El president signa els dimarts 1954 i l’obra de teatre Tres de servei 1958
Francesc Julià i Perelló
Història
Republicà.
Després de figurar en el PSOE 1904-07, passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical 1910-11 i fundà “La Voz del Pueblo” 1913-19 Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca 1913, que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31 De la comissió gestora de la diputació abril-juny del 1931, fou diputat a les corts 1931-36 Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la creació d’…
Nicolau Mayet i Perelló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña
Miquel Barceló i Perelló
Historiografia
Historiador i escriptor.
Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’assentament…
Jacint Balaguer i Perelló
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Fou sergent del regiment d’Àfrica escriví algun poema i el drama castellà Andrómeda y Perseo 1741
Miquel Sellarès i Perelló
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia i lletres, el 1963 es vinculà als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol Fou secretari del Grup d’Acció al Servei de Catalunya i organitzà 1970 el Servei d’Informació Català Fou editor de la revista clandestina Avui i cofundador destacat de l' Assemblea de Catalunya 1971 i de Convergència Democràtica 1974, partit que abandonà el 1978 per a romandre independent tot i participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra Posteriorment reingressà a CDC però en fou expulsat el 1990 Promotor del Centre de Documentació Política 1976, esdevingut l’any següent…
Joan Perelló i Ortega
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou actor i empresari teatral i fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— “Lo Teatre Català” 1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal i Una mare fanàtica 1873, La pietat d’una donze-lla, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas sociales en España 1907
Rossend Perelló i Casellas
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i autor de teatre.
Poeta més aviat floralesc, publicà L’enyor i les noces 1935, Camí de Maria 1948 i Bonics 1952 També la novella El president signa els dimarts 1954 i l’obra de teatre Tres de servei 1958