Resultats de la cerca

Fou atleta del Reial Club Deportiu Espanyol i del SEU de Barcelona, i es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1944 i de decatló 1945 També fou subcampió 1946 i tercer 1947 de decatló Fou president de la Federació Catalana d'Atletisme 1966-68

Tenia lloc anualment a l’estadi del Congost i era organitzada pel Club Atlètic Manresa L’any 2000 s’aconseguí situar entre les cinc primeres competicions de l’Estat espanyol segons les taules de puntuació En aquella edició destacaren David Canal en els 400 m i Montxu Miranda en el salt de perxa

Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc

Fou campió d’Espanya de salt amb perxa sis vegades 1936, 1940-44 També fou quatre vegades campió de Catalunya d’aquesta prova 1933, 1936, 1940, 1943 i dues de decatló 1940, 1941 Establí dos rècords catalans de decatló 1941 Es retirà l’any 1949 i arribà a ser president del Club Atletisme Terrassa

La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb…

Fundada el 1987 per un grup d’aficionats ocellaires encapçalats per Agustí Elvira Quiroga Organitza concursos socials amb el sistema de baralla, i dues competicions de cant anuals amb el sistema perxa, el dia 1 de maig i per Sant Miquel, el 29 de setembre Alguns socis han obtingut èxits en els campionats territorials, de Catalunya i d’Espanya L’any 2009 arribà a tenir 337 socis

Integrant i ànima de la Societat Gimnàstica Alemanya de Barcelona del principi dels anys vint del segle passat, junt amb altres atletes com Graumann, Trausmann i Karcher, conreà tot tipus de proves atlètiques Fou campió de Catalunya de salt d’alçada 1919, 1920, salt de perxa 1920, 1924, 1925, salt de llargada 1920, triple salt 1920, llançament de disc 1920, 1923, 1924 i de javelina 1920, 1923 També destacà en llançament de pes

Membre del Centre Atlètic Laietània, es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1951 Guanyà la medalla de plata 1949, 1956 i la medalla de bronze 1952 del Campionat d’Espanya Fou president del CA Laietània 1961-70 També practicà el senderisme i l’alpinisme Propietari d’una empresa familiar de materials de construcció, fou president de Caixa Laietana 1991-2003, càrrec des del qual impulsà diferents iniciatives i obres cabdals de l’obra social de l’entitat

Competí amb el Futbol Club Barcelona Guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya a l’aire lliure 1977, 1981, 1982, 1983, fou una vegada subcampió 1976 i dues vegades campió en pista coberta 1977, 1979 En els Campionats d’Espanya, fou campió en pista coberta 1979 i subcampió a l’aire lliure 1979, 1980

Campió de Catalunya 1946, 1948, 1950 i d’Espanya 1950, 1951, 1952, establí el rècord ibèric d’Espanya i Portugal el 1984 amb una marca de 3,75 m, que el 1951 millorà fins a 3,86 m i mig Formà part de la selecció estatal en quatre ocasions Un dels seus salts figura a l’escut del Club d’Atletisme Calella, fundat el 1964 amb Joan Cano a la primera junta directiva