Resultats de la cerca

S’inicià el 1964 a la Penya Ciclista Baix Ebre i, posteriorment, passà pel Ferrys i el Club de Joves de Tarragona –com a juvenil– i el Cife de Reus, com a amateur Guanyà el Trofeu Corpus 1970 i la cursa preolímpica de Manacor 1972 En pista, el 1970 fou segon al Campionat de Catalunya de velocitat i persecució i guanyà el Trofeu Intervelòdroms amb l’Esport Ciclista Mataró El 1974 patentà un prototipus de dues bicicletes conjuntades, juntament amb la família Canals de Mallorca L’any 1979 assolí el títol de director esportiu i dirigí els equips del Club Ciclista Tortosa A partir…

Participà com a amateur en el Campionat d’Espanya de carretera 1922-24 i guanyà la Cursa del Mundo Deportivo amb l’equip Montpeó 1922 Fou professional entre els anys 1925 i 1941, i destacà en l’especialitat de pista Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat 1925, 1926, 1927, 1929, 1930 i un de mig fons 1930 També participà en la Volta a Catalunya

S’inicià en la Unió Ciclista Lluçanès i el 1999 ingressà al Club Ciclista Sant Boi, on complementà la carretera amb la pista En aquesta darrera especialitat fou subcampió d’Espanya de persecució per equips 2003 i de cursa a l’americana 2004 A més, fou campió d’Espanya de persecució per equips 2004 i tercer al Campionat d’Europa de persecució per equips 2004

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró

S’inicià amb el Club Ciclista Cornellà l’any 1983 Alternà èxits a la pista i a la carretera en categories inferiors S’introduí a la modalitat de tàndems i participà en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, es proclamà campió del món i d’Espanya de fons 2001 i assolí la medalla de bronze als Campionats d’Europa del mateix any Integrà l’equip Genesis 2003-08 abans d’incorporar-se a la Societat Ciclista Ilerdense

Començà a competir amb la Unió Ciclista Sant Cugat El 1982 s’inicià en el ciclisme de pista competint al quilòmetre, puntuació i persecució, i fou campió de Catalunya de persecució individual i americana Fou campió d’Espanya 1983 en persecució per equips, juntament amb Arbós, Carmona i Ramis A la temporada següent repetí l’èxit, aquesta vegada en companyia de Mauri, Reina i Ramis Guanyà la Volta de l’Empordà 1988 El 1991 abandonà la competició

Fou professional del 1924 al 1931 i competí habitualment per la Unió Ciclista Sant Martí Participà en la Volta a Catalunya Esdevingué campió d’Espanya de mig fons quatre vegades 1927, 1928, 1930, 1931 i guanyà el match de pista de Sants 1928 La temporada 1931-32 guanyà el Campionat de Catalunya, el premi Estatut Català i el premi de Calatayud El seu germà Vicenç també fou ciclista professional 1927-35 amb la UC Sant Martí i es proclamà campió de Barcelona 1927

S’inicià al Club Ciclista Montgrí i, a partir de la categoria sub-23, competí pel Club Ciclista Camp Clar i el Club Ciclista Alginet Fou campió de Catalunya de fons 2008, 2010 i tercer en el Campionat d’Espanya de fons en carretera 2010 Com a especialista de pista aconseguí el títol estatal de persecució olímpica quatre cops i el de cursa a l’americana en dues ocasions Competí en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 en la prova de persecució Rebé una distinció de la Federació Catalana de Ciclisme

S’inicià en el ciclisme al Club Ciclista Vila-seca Posteriorment formà part dels clubs de Camp Clar Tarragona i de Salou, i de l’equip ciclista sub-23 del Futbol Club Barcelona 2005-06 Pujà al podi dels Campionats d’Espanya d’aquell any, i també participà en el Campionat d’Europa de pista L’any 2007 fou campió d’Espanya sub-23 de puntuació i campió de Catalunya de contrarellotge Des del 2009 forma part de l’equip continental Andorra-Grandvalira

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i…