Resultats de la cerca

És autora dels reculls poètics Florida 1914-1919 1919 i Vida amorosa d’una dona 1964 Alguns dels seus poemes també es publicaren a La Revista i en l’antologia d’Esteve Albert, Les cinc branques Poesia femenina catalana 1975 Bona part de la seva obra gira al voltant de la música, la família i la natura

Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia , publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Es destacà com a orador sagrat en català predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats Elogi fúnebre del doctor Robert 1902 Fundà i dirigí a Sabadell la revista Garba , dins la línia dels Pomells de Joventut Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer Cançons i moralies 1927, Terrals 1927, Lliris blaus 1928

Es caracteritza per la utilització de textos poètics d’elevat nivell literari i per un tractament musical semblant al de la música de cambra De tota manera, a l’origen estigué vinculat a la imitació dels models populars de cançó, i aquests eren sempre un punt de referència i d’inspiració tant pel que fa al text com a la música

Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví 1668 i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669 Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època Sembla que escriví també comèdies que foren representades Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces

Publicà La Cruz Sus diversas manifestaciones y aplicaciones 1913, Historia de mi pueblo, Alcanar 1922 i la Monografía catedralicia 1928 de Tortosa Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta 1928 i De mis verdes años Flores marchitas 1928 Collaborà a El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín

Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde de València Participà en alguns certàmens poètics 1667-68 amb romanços en català, i a l’acadèmia celebrada al Real el 1668 en honor de Carles II, amb uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata És autor d’unes estrofes de tema mitològic publicades el 1668

Començà publicant poesies a Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i a Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Publicà Los cants del laletà 1860, Lo ramet de ginesta 1867, Íntimes i quadrets 1886 i d’altres reculls poètics, on sovint adoptà el ritme de les cançons populars, revelant-hi en tots la seva religiositat i una visió idíllica del camp

Manifestà un gran Romanticisme humanitari i social en els seus reculls poètics Minúsculas , 1901 Presbiterianas , 1909 Baladas peruanas , 1935 Aconseguí de renovar l’estructura formal de la prosa hispanoamericana a partir del Discurso de Politeama 1888, tasca que continuà en Páginas libres 1894 i Horas de lucha 1908, obres en què reflectí la seva hostilitat a qualsevol forma de conservadorisme polític i social

La seva poesia és de caràcter popularitzant, però amb alguns referents de ressò simbolista Publicà els volums poètics Vallgorguina Primera ofrena 1947, Mòduls Ritme de llar 1948, Petita dansa d’imatges 1963 i Suma d’aurores 1966 El 1959, arran d’una conferència que més tard feu pública en forma de fascicle, contribuí a difondre la figura de Joan Salvat-Papasseit