Resultats de la cerca

L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontejau, afluent seu per la dreta, al NW de la ciutat Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià És actualment un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura

Fill d’ Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran , lluità contra la invasió francesa del…

L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen…

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó El rei, però, concertà després dos convenis 1190 i 1191 amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon…

Vida i obra Senyor de la baronia d’Ortafà, fill de Grimald II i de Brunissenda, es casà amb Saurina de Tatzó El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i feu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves, la més important de les quals, Aissí cum les naus en la mar , s’inicia amb una àmplia comparació marinera, i mostra influències de Bernat de Ventadorn Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campió d’Espanya 1972 i guanyà dues Lligues 1976, 1977 Durant el període 1970-75 fou seixanta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en dos Campionats d’Europa 1970, 1974, els Jocs Mediterranis 1971, medalla de bronze, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué entrenador, i el 1979 fou nomenat director de l’escola de waterpolo de Madrid Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1976 i dues d’extraordinàries al mèrit esportiu de la federació espanyola 1970, 1971