Resultats de la cerca
Es mostren 2164 resultats
rendibilitat
Economia
Representació de la relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona.
Normalment hom l’empra com a criteri de collocació d’estalvi en forma d’actius alternatius Juntament amb la liquiditat, la seguretat i la protecció contra la depreciació monetària, la rendibilitat condiciona l’elecció de les diferents possibilitats d’adquisició d’actius
Una cosa rara, ossia belleza ed onestà
Música
Òpera de Vicent Martín i Soler amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l’any 1786.
L’obra, de melodia excellent, ofereix grans possibilitats als cantants Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions 1790-93
eficiència ecològica
Ecologia
Criteri d’actuació empresarial destinat a donar suport a la sostenibilitat dels productes.
Es basa a minimitzar la intensitat d’ús dels materials i de l’energia, minimitzar l’emissió de contaminants i augmentar les possibilitats de reciclatge Al mateix temps, se centra en l’explotació de recursos renovables i en l’augment de la durabilitat dels productes
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
escola de Viena
Música
Nom donat al cercle de compositors agrupats entorn d’A.Schönberg, entre els quals destaquen A.Webern i A.Berg.
L’objectiu bàsic del grup consistia en la superació del sistema tonal de la tradició musical occidental, que consideraven exhaurit en les seves possibilitats creatives Desenvoluparen, en conseqüència, el mètode dodecatònic i donaren el mateix valor a totes les notes de l’escala harmònica
ceràmica armada
Construcció i obres públiques
Construcció d’obra de fàbrica de maó ceràmic reforçada amb armadura d’acer, la qual es disposa en els junts de morter.
L’enginyer uruguaià Eladio Dieste ha demostrat possibilitats estructurals i arquitectòniques molt importants de la ceràmica armada a través de la construcció, íntegrament amb aquest material, d’edificis diàfans naus industrials, esglésies i altres, en alguns dels quals ha assolit llums de fins a 60 m
la Riera
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.
Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans sense pas a nivell i un branc, descobert, del canal de la Infanta És l’únic nucli que té possibilitats d’expansió
Santiago Bonome
Escultura
Escultor gallec.
Format en l’expressionisme, emprà aviat les formes espontànies de l’expressionisme popular gallec mitjançant una hàbil utilització de les possibilitats de la fusta i del granit Cal citar-ne el grup Antroidas màscares Conreà també els temes folklòrics Rapaz, Mociña , etc i el retrat Manuel Portela Valladares
homeòstat
Electrònica i informàtica
Aparell que és capaç de funcionar en un estat d’equilibri predeterminat i, per tant, amb propietats d’homeòstasi.
Construït pel físic anglès Ross Ashby el 1948, permet d’estudiar sistemes complexos i és emprat per a investigar sobre teories i hipòtesis cibernètiques, gràcies a la seva gran estabilitat i les possibilitats de la retroacció negativa, que li permeten d’arribar a un estat final des de diferents condicions inicials
John Fullarton
Economia
Economista britànic.
Fou un dels representants més assenyalats de l' escola bancària Publicà articles d’economia i de finances a la Quarterly Review i l’obra teòrica On the Regulations of Currency 1844, on assenyalà la importància d’altres instruments de crèdit, a més del diner, i llurs possibilitats de control monetari