Resultats de la cerca

Pertangué a l’escola de París Conreà un tipus de composició de formes geomètriques, a les quals, mitjançant el color i el volum, infongué una modulació de plens i buits, amb una tendència vers la monumentalitat La seva obra és un exponent de l’art concret, del qual fou revelador, amb HHartung, a la postguerra

Autodidacte, el 1936 es revelà a Barcelona dins la figuració classicitzant i arquetípica del Noucentisme A la postguerra practicà un delicat idealisme amb les seves exquisides figures femenines del món burgès, menestral i camperol, paralleles a la literatura de l’Escola Mallorquina Participà en el Grup dels Set 1948 Exposà a Barcelona i a Palma

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident

Fundat l’any 1928, començà competint en els campionats de la Lliga amateur Durant la postguerra alternà la Lliga comarcal amb la segona territorial, on debutà la temporada 1947-48 Després de baixar de categoria retornà a segona l’any 1971 Ha jugat catorze temporades a primera territorial 1979-90 i 1997-2000 Juga al camp municipal de Bellcaire

Des del conservatori de Madrid, influí en les noves generacions de la postguerra cap a l’avantguarda musical Féu carrera també com a director d’orquestra Cal destacar de la seva obra Don Quijote velando las armas on fa ús de la tradició popular, 3 + 1 d’escriptura dodecatònica, Alea 68, Texturas y estructuras i Grupos tímbricos

Fou el cineasta més important de la Itàlia feixista Amb Quattro passi fra le nuvole 1942, que alguns consideren precedent del neorealisme, inicià la sèrie costumista que, amb inflexions poètiques o satíriques, desenvolupà en la seva filmografia de postguerra En són films remarcables Vecchia Guardia 1935, La Corona di ferro 1941 i Io, io e gli altri 1964

Des de set anys residí a Barcelona La seva activitat com a creador d’historietes illustrades humorístiques, després del 1939, tingué com a màxim exponent les vinyetes de La familia Ulises , testimoni de les formes de vida de la postguerra, publicades especialment en la revista TBO , on desenvolupà la major part de la seva tasca professional

Treballà dins la tendència tradicionalista de la postguerra avinguda de Jaume III i Collegi de Sant Francesc, a Palma Principal responsable de l’arquitectura religiosa mallorquina del seu temps Convent de la Porciúncula, a s’Arenal Collaborà amb Alomar en el pla de reforma de Palma 1950 Autor del pla d’urbanisme d’Alcúdia de Mallorca

La temàtica sobre la Segona Guerra Mundial i la postguerra ocupa una part important de la seva novellística, com Prva četa ‘La primera companyia’, 1951, Tuda zemlja ‘Terra estrangera’, 1961 i Tišine ‘Silencis’, 1961 Altres novelles de gran complexitat psicològica i formal són Derviš i smrt , ‘El dervitx i la mort’, 1962 i Trdava ‘La fortalesa’, 1970

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc