Resultats de la cerca

El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgata Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions

Succeí Venedari, poc després del 825, i fou bisbe abans de Ramnó, que ja ho era el 836 no pas després d’ell, com es deia De Salomó resten poques dades estigué de part de l’emperador Lotari, rebellat contra el seu pare, Lluís el Piadós, juntament amb l’arquebisbe de Narbona Anà a veure l’emperador a Cluny el 834, i n'obtingué un precepte per a la seva església d’Elna

El 834 presidí un tribunal sobre reclam d’unes aprisions per part de Dextre, contra Teofred, fill de l’hispà Joan El 836 els vescomtes Ermenard i Austen ja l’havien succeït El fidel Esteve, que rebé un precepte de Carles el Calb, afavorint-lo de béns al Narbonès 849, qualificat el 852 de vassus dominicus i jutge del tribunal del comte Odalric, marquès de Gòtia, a Crespià Narbonès, deu ésser un altre personatge, probablement el seu fill 880

Les primeres notícies daten ja del segle IX, concretament del 860, en el precepte atorgat pel rei Carles el Calb a favor del monestir d’Amer Posteriorment tenim altres dades com la referència del 1195 corresponent al testament de Ramon de Sant Llorenç De l’església parroquial de Santa Maria en depengué la d’Anglès fins al 1594 El primitiu edifici romànic fou totalment destruït pels terratrèmols de l’any 1427 el nou temple es bastí el 1627

Sant Climent apareix entre els llocs on tenia possessions el monestir de Sant Pere de Rodes en diversos documents del segle X en l’epístola del papa Benet VI de l’any 974, en el precepte del rei Lotari de l’any 982 i en la confirmació que en féu el papa Joan XV l’any 990 L’any 989 el comte Gausfred deixà un alou al mateix monestir El topònim indica que l’església ja existia L’any 1226 fou enregistrat l’homenatge que Dalmau de Rocabertí prestà al bisbe Alemany pel que fa a diferents delmes que tenia en feu de l’església de Girona, entre els quals hi havia els de Vilartolí i Sant…

El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d’Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d’Umfred prop de la Molina i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o Senterada Pallars Jussà, i segurament el de Tremp Encara era bisbe el 823

Aquesta església, de la qual no han pervingut vestigis, era situada prop del mas Sant Salvador i no gaire lluny de la via conflentana, que comunicava Elna amb el Conflent i la Cerdanya Esmentada des del 974 “ecclesia S Salvatoris cum villare Milaní’ , era aleshores una dependència del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes i encara és mencionada com a tal per un precepte del rei Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990

Era fill del comte Ramon I de Tolosa Pare i fill es trobaren lligats estretament a les lluites polítiques dels darrers anys de Carles II el Calb El 871 atorgà, per delegació de l’emperador, un precepte de concessió de béns fiscals a favor d’Alaó Pel febrer del 872 rebé de Carles el Calb el comtat de Carcassona-Rasès En caure en desgràcia davant l’emperador, fou atacat per Bernat Plantapilosa, comte d’Alvèrnia, que volia apoderar-se de Tolosa, i morí en la lluita

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes , aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

Potser era nebot, per línia materna, del vescomte Esteve de Narbona Es casà amb Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i neta, per part de la mare, Rotruda, del comte Berà I de Barcelona A precs de l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i recomanat per la reina mare Adelaida, rebé 899 un important precepte de Carles el Simple, que convertia en alous uns béns seus al Narbonès i de la seva muller a Empúries, Rosselló i Besalú El 901 alguns d’aquests ja eren a les mans de llurs descendents i hereus