Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Peter Agre
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès…
grup prostètic

Alguns grups prostètics
Bioquímica
Macromolècula nitrogenada de natura no-proteica que va unida a una proteïna (proteïna conjugada).
Certs enzims requereixen grups prostètics coenzims per portar a terme llur acció
reacció del biuret
Bioquímica
Reacció d’identificació de les substàncies amb més d’un enllaç peptídic (típicament el biuret i les proteïnes), obtinguda en posar-les en contacte, en solució alcalina, amb sulfat de coure.
Es produeix un complex entre el coure i els grups -NH- dels enllaços peptídics, que dóna un color vermell violeta, segons la concentració en què es troba la proteïna
atenuador
Biologia
Seqüència nucleotídica d’ADN situada entre el promotor i el gen estructural d’alguns operons.
La funció de l’atenuador és regular la quantitat d’ARN produït i, per tant, la quantitat final de proteïna funcional, per tal d’ajustar-la a les necessitats de la cèllula
sumoilació
Bioquímica
Modificació postraduccional d’una proteïna per la unió covalent d’una petita proteïna anomenada SUMO.
Està implicada en diversos processos cellulars, com el transport entre el nucli i el citosol, la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina, l’apoptosi, l’estabilitat proteica, la resposta a estrès i la progressió del cicle cellular
ceratina
Bioquímica
Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc) i té una funció de protecció de l’epidermis enfront de les alteracions ambientals.
N'hi ha diverses formes així, l’esquizoceratina és pròpia de l’estrat corni cutani l’escleroceratina, del pèl i les ungles, etc És formada per una fibroproteïna i una proteïna amorfa que embolcalla l’anterior
lisozim
Bioquímica
Enzim mucolític amb propietats antibiòtiques del grup de les hidrolases que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d’alguns bacteris i en produeix la lisi.
El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat determinada…
reacció d’Adamkiewicz-Hopkins
Bioquímica
Reacció (dita també reacció de Hopkins-Cole) que permet de posar de manifest la presència de triptòfan en les proteïnes.
Si a una solució de proteïna addicionada d’àcid glioxílic és afegit, en un tub, àcid sulfúric concentrat, de manera que no es barregi i formi una capa al fons, en presència de triptòfan, hom obté un anell de color violeta
vacuna proactiva
Tipus de vacuna que consisteix a subministrar liposomes que contenen un gen específic, que codifica l’antigen amb el qual es vol fer la immunització, i tota la maquinària de transcripció i traducció bacteriana perquè el gen s’expressi.
Els liposomes es comporten com cèllules sintètiques que produeixen una única proteïna, que van sintetitzant i alliberant durant un cert temps, fins que són eliminats, motiu pel qual pot millorar l’eficiència de vacunació i es poden evitar les dosis de recordatori
bomba de calci
Biologia
Transport actiu —amb despesa d’energia (ATP)— de l’ió Ca2+ del citosol a l’interior del reticle sarcoplasmàtic, en presència d’un enzim ATPasa depenent de Ca2+, quan cessa l’impuls nerviós (repolarització).
A l’interior del reticle sarcoplasmàtic el Ca 2 + s’emmagatzema unit a una proteïna específica En la contracció muscular el Ca 2 + es considera com a segon mitjancer l’acetilcolina n'és el primer en la transmissió de l’impuls nerviós