Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
Christoph Martin Wieland
Christoph Martin Wieland
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany, fill d’una família de pastors protestants de formació pietista.
Estudià filosofia a Erfurt i dret a Tübingen, fou mestre a Zuric, senador de Biberach i preceptor dels prínceps de Weimar l’any 1772 Després es retirà, i es dedicà exclusivament a la literatura Amic de Goethe i de Herder, inicià la seva obra amb poesia de caràcter pietista, però es decantà aviat cap a un estil que recorda el de la cultura francesa de la Illustració i el rococó tardà Escriptor de prosa extremament elegant, fou autor d’obres èpiques on plasma el seu ideal de l’home, que s’apropa al de l’ideal classicista Geschichte des Agathon ‘Història d’Agató’, 1766, Musarion oder die…
Guillaume du Bellay
Història
Militar
Senyor de Langey, militar i diplomàtic francès.
Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay
cànon bíblic
Bíblia
Col·lecció dels llibres reconeguts i acceptats com a inspirats i que constitueixen la llista oficial dels llibres de la Bíblia.
El cànon de l’Antic Testament es formà gradualment al llarg de la història d’Israel La troballa pel rei Josies 621 aC, al temple de Jerusalem, de l’anomenat llibre de la Llei Torà —recopilació deuteronòmica de les tradicions jahvista i elohista— suposà el principi d’un cos oficial de revelació hom el guardava a l’arca de l’aliança, i havia d’ésser reconegut i declarat sagrat pels dirigents religiosos, profetes i sacerdots La Llei fou dividida en seccions, a fi de poder ésser llegida públicament en la seva totalitat en un període de temps determinat en la litúrgia i el culte Gradualment i sota…
Belfast

Belfast Titanic
© Turisme d’Irlanda / Chris Hill
Ciutat
Ciutat d’Irlanda del Nord, Gran Bretanya, que constitueix el districte homònim, a la desembocadura del riu Lagan.
S'estén a la sortida d’una vall on conflueixen els camins d’accés a l’interior de l’Ulster, i presenta una segregació de barris per a protestants 70% de la població i catòlics 30% al nucli antic, com a conseqüència dels esdeveniments de la segona meitat del s XIX És el primer nucli industrial construcció, destilleries de whisky , indústria aeronàutica i química i el primer port comercial d’Irlanda del Nord Té aeroport internacional Centre cultural i d’ensenyament superior Queen's University of Belfast, fundada l’any 1908 El nucli primitiu de la ciutat era un castell construït el…
Mor una dona en un atemptat a Portadown
Una dona catòlica mor a causa d’un atemptat a la localitat nord-irlandesa de Portadown La víctima, Elizabeth O’Neill, veïna d’un barri protestant, mor per l’explosió d’un artefacte llançat a casa seva des del carrer Portadown és una petita localitat que els darrers anys ha estat notícia pels incidents causats en les tradicionals marxes protestants que se celebren al mes de juny
Katholikentag
Jornada dels catòlics alemanys.
La 94a edició del Katholikentag se celebrà a Hamburg l’any 2000 i tingué una elevada participació de protestants Era la primera vegada que aquesta trobada de catòlics alemanys tenia lloc a Hamburg, on el catolicisme és minoritari Els temes tractats foren la purificació de la memòria, el consultori per a l’avortament i el document catolicoluterà sobre la justificació Hi participaren 100 000 persones
Jean-Étienne Portalis
Història del dret
Jurista.
Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804
Pierre de Bérulle
Literatura francesa
Cristianisme
Cardenal, diplomàtic i escriptor místic francès.
Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres
Willem Adolf Visser’t Hooft
Cristianisme
Ecumenista holandès.
Estudià a Leiden, i des del 1924 prengué part activa en els moviments de joventuts protestants, en els quals ocupà diverses vegades càrrecs dirigents Secretari del Consell Ecumènic de les Esglésies 1948-1966, ja hi havia pres part en els treballs preparatoris Membre de la comissió de Fe i Constitució , publicà diverses obres sobre ecumenisme i teologia calvinista i, el 1973, les seves Memòries
Frederic I de Prússia
Història
Elector de Brandenburg (Frederic III) (1688-1713) i rei de Prússia (1701-13).
Es proclamà hereu únic, en contra del testament del seu pare, Frederic Guillem I Sostingué l’emperador Leopold I contra França i Espanya, i en premi rebé el títol reial Dugué a terme una política d’assimilació dels protestants i creà a Berlín una cort fastuosa a imitació de Versalles, on s’aplegaven artistes i literats El govern dels favorits i les guerres contra França i Suècia arruïnaren Prússia