Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
Jaume Figueras i Rabert
Cinematografia
Crític de cinema i exhibidor.
Treballà en una empresa de publicitat fins el 1962, que fou contractat per la distribuïdora CB Films, de la qual fou cap del departament de publicitat 1963-67 El 1964 inicià les collaboracions a la revista de cinema Fotogramas, i posteriorment a Ràdio Barcelona, on des del 1973 presenta un programa sota el pseudònim de Mr Belvedere, i també a la cadena SER En 1967-2000 es dedicà professionalment a l’exhibició, i gestionà la majoria de les sales de cinema d’art i assaig de Barcelona Publi, Aquitània, Ars, Maldà, Capsa i Alexis Collabora regularment amb Televisió de…
programari maliciós
Electrònica i informàtica
Programari que té com a objectiu infiltrar-se en un ordinador, obtenir-ne informació, o bé alterar-ne el funcionament sense el consentiment del seu propietari.
Aquest terme inclou programaris com els virus informàtics, els cucs, els troians, les bombes lògiques, els rootkits, el programari espia o el programari de publicitat, entre d’altres
allotjament
Electrònica i informàtica
Servei que proporciona als usuaris espai d’un servidor per a contenir pàgines o llocs web, fitxers, programari, bases de dades o qualsevol altre tipus d’informació accessible a través d’internet.
Aquest servei pot ésser gratuït o de pagament, en funció de la política de l’empresa que l’ofereixi quan és gratuït s’acostuma a finançar mitjançant la inclusió de publicitat
psicotècnia
Psicologia
Branca de la psicologia experimental dedicada a examinar i valorar les actituds, aptituds i formes de comportament d’un individu o d’una col·lectivitat.
Hom aplica la psicotècnia, sobretot, en els camps de la publicitat, de l’orientació professional i de la selecció de personal El mitjà més emprat a aquest respecte és sempre el test
Mar Targarona i Borràs
Cinematografia
Directora, productora i actriu.
A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora…
comunicació de massa
Filosofia
Sociologia
Transmissió de significats culturals, dirigida a un gran públic.
És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i…
Euzkadi
Diari dels nacionalistes bascs, editat a Barcelona del 16 de juny al 31 d’agost de 1938.
Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euskadi Imprès als tallers de La publicitat , tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc També publicà notes en català
Albert Mestre i Moragas
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic i il·lustrador.
Especialitzat en temes esportius, collaborà a La Jornada Deportiva , El Mundo Deportivo , Boxeo , Sidral Deportiu , L’Esquella de la Torratxa , etc Treballà en publicitat i llustrà obres didàctiques de l’editorial Seguí i colleccions de cromos infantils
Escissió en la Lliga Regionalista
Es produeix una escissió en la Lliga Regionalista 4-5 de juny Nicolau d’Olwer funda Acció Catalana, que triomfa en les eleccions provincials del 10 de juny del 1923 El nou partit adquireix el diari “ La Publicitat”
pop
Sociologia
Dit de determinades manifestacions culturals que hom associa a l’accessibilitat, a la moda, a la joventut, i a un cert caràcter intranscendent.
Mot anglosaxó emprat des del decenni dels cinquanta, aparegué estretament associat a la societat de consum, a la publicitat i a la massificació de gusts i costums de la societat nord-americana i europea de la segona meitat del s XX