Resultats de la cerca
Es mostren 26926 resultats
bacteriòfag

Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN que penetra…
cricètids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors similars als múrids, dels quals es distingeixen pel fet de tenir el cos més arrodonit i la cua més curta.
Els orígens d’aquesta família es remunten al període oligocènic Comprèn un centenar de gèneres, els més coneguts dels quals són els hàmsters, els lemmings , i les rates de camp
mosaic
Fitopatologia
Nom comú de diferents malalties de les plantes (tabac, patatera, tomaquera, etc), els agents de les quals són virus.
El mosaic del tabac és la malaltia vírica de diverses solanàcies tabac, tomaquera, etc i altres plantes espinac, bleda-rave, nap, etc La malaltia és anomenada mosaic perquè hom detecta el símptoma més clar de la infecció del virus en taques cloròtiques en les fulles en forma d’empedrat, encara que té molts altres símptomes, com ara raquitisme, necrosi i pèrdua de la funció dels òrgans afectats Aquesta malaltia comporta greus perjudicis econòmics, a causa, principalment, de l’ampli espectre de conreus susceptibles de patir-la i a la dificultat del seu control, ja que hom no pot combatre el…
refinació
Química
Conjunt d’operacions a les quals són sotmesos el petroli brut i el gas natural per tal d’obtenir-ne combustibles, lubrificants i altres derivats (gas).
La refinació del petroli, llevat de la filtració i la depuració a les quals és sotmès en el camp de petroli, és efectuada a les refineries refineria
quina
Botànica
Farmàcia
Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya, C.officinalis i C.succirubra, de les quals hom extreu, respectivament, la quina groga, la de Loja i la roja
.
Conté uns vint alcaloides, el més important dels quals és la quinina La quina és emprada com a neurotònic i estimulant Com a antimalàric i febrífug és preferible l’ús de l’alcaloide quinina La tintura de quina ha estat emprada contra la caiguda dels cabells
endomixi
Biologia
Procés observat en alguns individus unicel·lulars que comença amb la desaparició del macronucli i la divisió dels dos micronuclis en vuit, sis dels quals degeneren.
Després l’ésser unicellular ha estat ben observat a Paramecium aurelia es divideix en dos, cadascun dels quals amb un micronucli aquest es divideix en quatre parts, que originen dos macronuclis i dos micronuclis Es produeix una altra divisió que dóna lloc a dos individus, cadascun amb un macronucli i dos micronuclis
podatus
Música
Neuma de dues notes, la segona de les quals està a una alçada superior que la primera, també conegut amb el nom de pes.
Es presenta en formes diverses, entre les quals el podatus rotundus -un accent greu petit unit a un altre d’agut-, el podatus rotundus amb episema a la segona nota, i el podatus quadratus , que té forma d’angle agut obert cap a la part dreta Es pot indicar també per mitjà de dos traços seguits, que és la forma que utilitza el copista per a assenyalar que la primera nota del podatus és més alta que la precedent, o que almenys està al seu uníson
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
tentaculats
Zoologia
Classe d’eumetazous de l’embrancament dels ctenòfors caracteritzats pel fet de presentar dos llargs tentacles que emergeixen de l’hemisferi aboral a partir de dues bosses epidèrmiques, dins les quals poden retreure’s, i tenir cèl·lules adhesives amb les quals capturen preses com ara ous planctòics, petits crustacis i peixos, altres ctenòfors, etc.
Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans
bosc

Bosc aciculifoli
© Fototeca.cat-Corel
Silvicultura
Geobotànica
Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc.
En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o…