Resultats de la cerca

Deixeble d’A Sanxes-Coello, el substituí com a pintor de cambra del rei El seu estil, influït pel seu mestre, està dins la línia d’A Mor, encara que amb un excessiu virtuosisme en els detalls de joies i vestits Influí dins l’art de la cort de Felip IV J Carreño de Miranda, B González, Velázquez, etc Conreà també la pintura religiosa, dins el corrent manierista derivat de Navarrete i de Ticià

Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, fill de l’emperador Ferran I Fou casada —per procuració 1598 a Ferrara, davant el papa Climent VIII, i en persona 1599 a València— amb el rei Felip III de Castella Es dedicà a obres religioses i fundà nous convents i el collegi de jesuïtes de Salamanca

Fill d’Enric VII, aquest concertà 1503 el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó , filla dels Reis Catòlics i vídua del seu germà, Artur, el qual succeí en el principat de Galles En accedir al poder 1509, el qual exercí amb l’ajut, com a conseller, del cardenal Thomas Wolsey, es casà amb Caterina i, inicialment, afavorí la política de l’emperador Carles V contra França però després de la batalla de Pavia 1525 el poder creixent de l’emperador el feu aliar amb Francesc I de França El 1527 plantejà la possibilitat de trencar amb l’autoritat del papa i amb l’Església catòlica El conflicte havia…

Estudià a la Queen's University de Kingston i es doctorà a la Universitat de Colúmbia 1934 Treballà amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan i tingué després un paper important en el desenvolupament nuclear als EUA En 1946-56 dirigí l’Argonne National Laboratory, prop de Chicago, i aviat esdevingué un especialista en el disseny de reactors nuclears Intervingué en el projecte del submarí Nautilus , el primer propulsat per energia nuclear El 1960 rebé el premi Àtoms per a la Pau

Era fill de pare italià, protestant refugiat a Anglaterra Professor de llengües a Oxford, fou amic de Giordano Bruno Fou lector i professor d’italià a la cort de Jaume I Les seves obres més importants són un diccionari anglès-italià Worlde of Wordes , 1598 Queen Anna's New World of Words , 1611, edició augmentada, molt estimable, i la traducció anglesa 1603 dels assaigs de Montaigne, exemple òptim de prosa i origen de l’assaig anglès Introduí el Renaixement italià a la cort d’Elisabet I

Treballà a Suècia, a Alemanya i sobretot als EUA, a Hollywood Actriu sensible, encarnà el tipus de “dona fatal” misteriosa i enigmàtica La seva retirada en plena fama i la seva vida apartada en feren un mite que encara perdura Participà en les pellícules Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gosta Berlings, 1923, Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Flesh and the Devil 1926, The Mysterious Lady 1928, Anna Christie 1930, Mata-Hari 1931, Queen Christina 1933, Anna Karenina 1935, Camille 1936, Ninotchka 1939 i Two-Faced Woman 1941

Estudià al Queen's College de Londres i a la Universitat de Nova York Els seus relats aparegueren per primer cop a London Magazine Ha publicat les novelles The Seet Shop Owner 1980, Shuttlecock 1981, premi Geoffrey Faber, l’èxit internacional Waterland 1983, premis Guardian, Winifred Holtby i l’italià Grinzane Cavour, que fou duta al cinema per Stephen Gyllenghal, Out of this World 1988, Ever After 1992 i Last Orders 1996, premi Booker, a més del llibre de contes Learning to Swim and Other Stories 1982 La seva obra ha estat traduïda a més de vint llengües

Nascuda princesa Elizabeth Alexandra Mary, era filla de Jordi VI  i Elisabet Bowes-Lyon , esdevingué hereva de la corona quan el seu oncle Eduard VIII renuncià 1936 en favor del seu pare, al qual succeí el 6 de febrer de 1952 Coronada l’any 1953, es casà 1947 amb Felip Mountbatten , duc d’Edimburg, amb qui tingué quatre fills Carles  1948, que la succeí, Anna 1950, Andreu 1960 i Eduard 1964 Les dificultats matrimonials del príncep hereu amb Diana Spencer i la mort d’aquesta l’any 1997 comportaren un període crític per a la monarquia britànica L’any 1992, en resposta als retrets a la seva…

Durant els primers temps de la seva activitat possiblement treballà sota el patronatge de sir Thomas Monson, juntament amb el compositor Thomas Campion D’aquesta època és el seu Book of Ayres 1601 Més tard, el 1603, fou nomenat llaütista de la cort del rei Jaume I Publicà arranjaments per a consort d’obres pròpies i també d’altres compositors en Lessons for consort 1609 A partir del 1609 participà en la creació d’una companyia d’actors infantils, Childrens of the Queen’s Revel, amb la qual continuà actiu almenys fins el 1617 Es mantingué en el servei reial fins la seva mort

Debutà el 1992 com a membre del club Pratenc Associació d’Atletisme El 1993 rebé una beca per a accedir al CAR de Sant Cugat, on restà intern tres anys Guanyà una medalla d’or en salt de llargada als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 Aconseguí també una medalla de bronze en triple salt als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 La seva millor marca en salt de llargada enpista coberta és de 7,17 m, mentre queen pista descoberta és de 7,58 m Es retirà el 2000 L’any 2006 se li atorgà la medalla de bronze al mèrit esportiu