Resultats de la cerca
Es mostren 381 resultats
Sergiu Celibidache
Música
Director d’orquestra i compositor romanès.
Format a Berlín i a París, del 1946 al 1952 fou director de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat Posteriorment ho fou de les d’Estocolm 1961-71 i de Munic del 1977 a la seva mort Considerat un dels millors intèrprets dels impressionistes i de la música russa, compongué quatre simfonies, un rèquiem i un concert per a piano També escriví assaigs crítics
Esteve Vinyals
Música
Compositor.
Ingressà en l’orde dels frares mercedaris 1799 i fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat
Josep Jordà i Valor
Música
Músic.
Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911
Toru Takemitsu
Música
Compositor japonès.
Bàsicament autodidacte, fou un dels principals exponents al Japó de l’avantguarda d’origen europeu Schönberg, Schaeffer i Messiaen La seva obra fa un ús considerable de material preenregistrat i inclou, entre d’altres, un Requiem 1957, November Steps 1967, per a orquestra i instruments tradicionals japonesos, A Flock Descends into the Pentagonal Gardens 1977 i Visions 1990, per a orquestra És també autor de diverses bandes sonores
Josep Plans i Bagués
Música
Músic.
Deixeble d’Antoni Oller i d’Anselm Barba, fou nomenat organista i mestre de capella a Sabadell el 1873 i a Santa Anna de Barcelona el 1878 Es dedicà a l’ensenyament i el 1898 fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Sabadell Autor d’obres com Caprici simfònic, Marxa triomfal , per a orquestra, misses de rèquiem i de glòria, música de cambra, cançons, preludis, corals, preludis i fugues per a orgue
Zoltán Fabri
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Tractà temes socials d’una manera realista i amb un estil elaborat El 1957 obtingué el gran premi de Karlovy Vary amb Hannibál tanár ur ‘Professor Anníbal’, i el 1965 fou premiat a Moscou i a Venècia per Húsz óra ‘Vint hores’ Altres films seus són Nappali sötétség ‘Les tenebres del dia’, 1963, Vizivárosi nyár ‘Dur estiu’, 1965, Utószezon ‘Última estació’, 1966, Hangyaboly ‘El formiguer’, 1971, Magyarok ‘Hongaresos’, 1977, Requiem 1982, etc
Max Reger
Música
Compositor alemany.
Deixeble d’Hugo Riemann, s’establí a Munic 1901, on celebrà concerts i publicà articles de crítica Director de música de la Universitat de Leipzig 1907, fou mestre de capella de la cort de Meiningen 1911 La seva immensa producció oscilla entre el postromanticisme i el neoclassicisme Deixà variacions simfòniques, música de cambra, obres per a piano, concerts un per a violí, 1908, un Rèquiem 1915 i més de 200 peces per a orgue
János Pilinsky
Literatura
Poeta hongarès.
El catolicisme pregon i l’antifeixisme conseqüent constitueixen els eixos de la seva poesia Amb un llenguatge lacònic, precís, altament disciplinat i formalment tancat creà una atmosfera poètica de gran tensió De la seva obra relativament poc extensa destaquen els volums Trapéz és korlát ‘Trapezi i barres’, 1946, Harmadnapon ‘Al tercer dia’, 1959, Rekviem ‘Rèquiem’, 1964, oratori, Szálkák ‘Estelles’, 1972, Végkifejlet ‘Desenllaç’, 1974, Kráter 1977 i Bevszelgetések Sheryl Suttonnal ‘Converses amb Sheryl Sutton’, 1977, prosa poètica
Josep Marraco i Ferrer
© Fototeca.cat
Música
Compositor i organista.
Era fill de Josep Marraco i Xauxas Reus, Baix Camp 1814 — Barcelona 1873, també compositor, i el succeí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona 1863, que exercí fins a la mort El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II Escriví també misses de rèquiem 1860 en memòria del general Dulce, 1869 i un Te Deum 1871 Fou cèlebre per les seves improvisacions a l’orgue
Camille Erlanger
Música
Compositor francès.
Realitzà els seus estudis amb Léo Delibes al Conservatori de Música de París Gaudí en el seu temps d’una certa fama com a compositor d’òperes, entre les quals es poden citar Kermaria 1897, Le juif polonais 1900, Bacchus triomphant 1909, La sorcière 1912 i Forfaiture 1921 Fou autor d’obres religioses, entre les quals un Rèquiem per a doble cor i orquestra De les seves obres instrumentals destaca el poema simfònic Maître et serviteur , inspirat en Aleksej Tolstoj