Resultats de la cerca

S’inicià a l’Escola Municipal de Gimnàstica de Cornellà de Llobregat El 1988 ingressà al Gimnàs La Foixarda i el 1993 al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya infantil 1990, 1991 i juvenil 1992, 1993, però les lesions tallaren la seva progressió Tot i això, formà part de la selecció espanyola que disputà el Campionat d’Europa júnior 1996 i fou subcampió estatal de cavall amb arcs 1995 i de barres paralleles 1997 El 1999 es retirà quan era gimnasta del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 2003 s’inicià com a entrenador del CG Osona

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, competí en proves combinades com el pentatló, l’hexatló i l’heptatló Fou campiona d’Espanya d’hexatló en pista coberta en tres ocasions 1981, 1983, 1984 i establí el rècord estatal 1983 amb una marca de 4518 punts Baté en tres ocasions el rècord de Catalunya d’hexatló en pista coberta 1981, 1982, 1984, amb una millor marca de 3963 punts, i el rècord d’heptatló a l’aire lliure també en tres ocasions 1981, 1982, 1983, amb una millor marca de 5005 punts

Lateral dret, començà al Club Esportiu Mataró Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-76, amb el qual jugà 124 partits de Lliga i assolí la internacionalitat Passà al Futbol Club Barcelona 1976-82 i disputà 212 partits i guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Acabà la seva trajectòria al Cartagena 1982-83 Fou quatre vegades internacional absolut i tres olímpic Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, la Unió Esportiva Vic, el Futbol Club Santboià, l’Associació Esportiva Prat, el Gimnàstic de Tarragona i l’AEC…

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974

Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que, al final…

Vida Fou batejat el 3 de desembre, dia que habitualment consta com a data de naixement El pare era membre de la banda musical del Regiment de Numància i d’ell degué rebre el jove Antoni les primeres lliçons de música El 1736 entrà a l’ Escolania de Montserrat , on tingué com a professors el mestre de capella Benet Esteve i l’organista Benet Valls, els quals li ensenyaren solfeig, orgue i composició Tingué com a condeixebles Felip Jaume Andreu 1727-1770 i Benet Juliá 1727-1787, i aquests anys de formació segurament conegué l’obra de destacats compositors dels segles XVII i XVIII Joan Baptista…

Cursà estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Periodista, ha collaborat especialment en el setmanari La   Directa , del qual coordinà la secció d’investigació “Estirant del fil” 2009-12 És autor, o coautor, de diverses cròniques vinculades a aquesta activitat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial 2007, Rastres de Dixan 2009, L’acció política des de la comunitat 2010 i  Les veus de les places 2011 Vinculat a moviments socials, forma part de diverses plataformes i organitzacions solidàries i de l’esquerra alternativa, i entre 2003 i 2012…

Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i Plácido 1961,…

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934