Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
tómbol
Geomorfologia
Hidrografia
Relleu format per una fletxa o cordó litoral que uneix una illa al continent.
És originat per l’acumulació de materials aportats per les ones —refracció o convergència entorn de l’obstacle— entre l’illa i la línia de costa Els tómbols poden ésser simples, és a dir, un cordó, com a Peníscola, o dobles, com a Monte Argentario Itàlia Rarament són triples
nonet
Música
Composició musical per a nou instruments o (més rarament) per a nou veus.
Generalment segueix el mateix esquema formal del quartet LSpohr, JCArriaga i MRavel són autors dels nonets instrumentals més coneguts
hipoparatiroïdisme
Patologia humana
Malaltia provocada per la deficiència d’hormona paratiroidal.
Sovint és secundària a l’ablació o lesió de les glàndules paratiroides en el curs d’una tiroidectomia i, més rarament, és de causa desconeguda, suposadament autoimmune Clínicament comporta hipocalcèmia i hiperfosforèmia, amb tetània per augment de l’excitabilitat neuromuscular Pot anar acompanyada també de quadres de neurosi, cataractes, alteracions dentàries i calcificacions cerebrals
datació
Cronologia
Fórmula al final (o al començament) del text d’un document en la qual consta la data.
Després de datum o actum , o factum , pot expressar el lloc datació tòpica i, en tot cas, el temps datació crònica amb el dia del mes, el de la setmana rarament i l’any indicat per una era, amb el nom del sobirà regnant datació personal o bé referit a un fet contemporani datació històrica
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
centauri
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment anuals, de la família de les gencianàcies, de tija prima tetràgona, fulles oposades, enteres, sèssils, ovades o linears.
Les flors gamopètales pentàmeres, de color de rosa o purpúries, més rarament, blanques o grogues, són disposades en cimes corimbiformes, i els fruits capsulars tenen dehiscència septicida viuen en prats i llocs humits, tant al litoral com a muntanya El C erythaea és una planta medicinal molt apreciada per les seves propietats tòniques i digestives
Miquel Serres i Valls
Literatura catalana
Poeta.
Sacerdot, concorregué a diversos certàmens religiosos valencians almenys entre el 1661 i el 1669 amb composicions catalanes de to jocós, i més rarament amb alguna en castellà També participà amb un romanç jocós i un colloqui a la Real Academia celebrada en el Real de Valencia a los años de Carlos segundo València 1669
corol·la

Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze hom…
polihalita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de magnesi, calci i potassi, K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta generalment en agregats fibrosos i, més rarament, en masses fulloses o en feixos Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 2,77 Pot tenir un color vermell, blanc, groc o gris N'hi ha a Ische Àustria, a Vic Lorena i a Texas
barriada
Urbanisme
Barri gran.
En el llenguatge usual pot denominar genèricament un sector de la ciutat, que comprèn més d’un barri en el sentit estricte, a vegades coincident amb la divisió administrativa anomenada districte urbà Més rarament, adopta el sentit de part diferenciada d’un barri Sempre, però, indica barri habitat per població d’estrats socials mitjans o inferiors