Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
ras de l’Ortigar
Ras del municipi de Queralbs (Ripollès).
Torroella de Mont-ras
Antic poble
Antic poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), dins l’antic terme de Fonteta, situat al sector muntanyós proper a Mont-ras.
El lloc és esmentat ja el 1062 i el 1280 pertanyia als vescomtes de Bas L’església de Sant Esteve era sufragània de la de Palafrugell l’actual edifici fou bastit el 1599 i conté un matacà i la porta de l’anterior
batalla de Wad-Ras
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Wad-Ras, al Marroc, el 23 de març de 1860, en el curs de la guerra d’Àfrica, entre l’exèrcit expedicionari espanyol, que, dirigit per O’Donnell, avançava cap a Tànger, i els insurrectes rifenys que intentaven de barrar-li el pas.
La lluita fou aferrissada, i s’hi distingiren els voluntaris catalans, comandats pel general Prim La victòria espanyola provocà el signament de l’armistici i l’inici de les converses de pau que menaren al tractat de Tetuan
ras de la Fontnegra
Massís
Massís muntanyós (2 386 m) del Pallars Sobirà que separa la coma de Burg, al N, de la Ribalera, al S, dins el municipi de Farrera.
ras de la Menta
Sector situat entre el municipi d’Espolla (Alt Empordà) i França.
llistó de cel ras
Construcció i obres públiques
Cadascun dels trossos de perllonga que hom col·loca a l’embigat d’un sostre per clavar-hi el canyís.
ras de la Devesa
Sector o indret
Sector del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
serra de Mont-ras
Serra
Serra dels municipis de Castelló de Farfanya i Os de Balaguer (Noguera).
Manuel Pigem i Ras
Pintura
Pintor.
Influït per l’escola d’Olot, estudià a Llotja, a Barcelona, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina Exposà a Barcelona individualment i en collectives Centrà la seva temàtica en el llac de Banyoles i els seus voltants, motius que tractà de manera impressionista
Enric Ras i Oliva
Enginyer.
Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon 1986 i…