Resultats de la cerca

Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell…

Per extensió, interval de 4a per ex do-fa En el sentit de fragment d’escala, ha estat un concepte teòric fonamental en la teoria de la Grècia clàssica i en l’Edat Mitjana Abastant sempre l’interval de 4a J, el tetracord grec podia ser de gèneres diferents diatònic, cromàtic o enharmònic en funció dels intervals que es donessin entre les seves notes gènere 1 , i la unió de quatre tetracords formava l’anomenat Sistema Perfecte Major, que fou adoptat pels teòrics medievals, els quals exposaven les escales modals d’àmbit d’8a com a suma de dos tetracords disjunts és a dir, separats per un to,…

Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…

Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb Edouard Dern en…

Estudià medicina i filosofia a les universitats de Leipzig, Bolonya, Pàdua i Ferrara, on es graduà en medicina Exercí de metge a la localitat minera de Joachimsthal Jáchymov, Bohèmia 1527-33, on s’afeccionà a la mineralogia i a la metallúrgia, i després a Chemnitz, Saxònia 1534-55 Deixà nombrosos escrits sobre mineria i mineralogia Bermannus, sive de re metallica dialogus 1530, De ortu et causis subterraneorum 1546, De natura fossilium 1546, on intentà una classificació dels minerals basant-se en llurs propietats físiques, De veteribus et novis metallis 1546, etc La seva obra més…

Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el compositor M Bel’…

Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i…

Es doctorà a la universitat Federico II de Nàpols 1975, d’on és professora des del 1976 també ha estat docent a la universitat d’Udine i, des del 1984, a l’Istituto Universitario Suor Orsola Benincasa, de Nàpols S’ha especialitzat en l’estudi del món cultural romànic medieval i el contacte entre llengües i cultures, a més de l’anàlisi dels rics fons documentals catalans de les biblioteques i els arxius napolitans i italians, i ha tingut cura, entre d’altres, de les edicions del volum X de les Fonti aragonesi 1979, del volum I dels Testi lucani del Quattro e Cinquecento 1983, de la Summa dei…

És una versió simplificada del sistema hexacordal de Guido d’Arezzo destinada a facilitar la lectura i l’aprenentatge de la música Consta només de quatre síllabes o noms de nota, fa-sol-la-mi, que en el mode major s’utilitzen seguint la seqüència fa-sol-la-fa-sol-la-mi equivalent a les notes do-re-mi-fa-sol-la-si, en do M, del solfeig modern El mode menor se solmitza seguint la seqüència la-mi-fa-sol-la-fa-sol equivalent a les notes la-si-do-re-mi-fa-sol, en la m, del solfeig modern L’única regla és utilitzar el mi per a anomenar el setè grau de l’escala major o el…

Per extensió, interval de 2a per exemple do-re