Resultats de la cerca
Es mostren 1020 resultats
catàclasi
Geologia
Tipus de deformació fràgil de roques que consisteix en la fracturació a escala del gra mineral.
La catàclasi pot ésser reconeguda per evidències de lliscament, rotació i barreja mecànica dels grans o partícules rígides amb poca deformació interna Es dóna en condicions de baixes pressions i temperatures pròpies de la part superior de l’escorça terrestre, sovint associada a falles
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
superintendent | superintendenta
Història
Funcionari encarregat de l’administració econòmica de l’Estat espanyol als s. XVIII i XIX.
Aquest càrrec fou creat per Felip V 1714, i la seva importància anà augmentant fins a exercir les funcions d’un ministre d’hisenda La seva autoritat fou reconeguda sobre el consell d’hisenda, que es convertí en un organisme consultiu Fou suprimit el 1848
marquesat de Dénia
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1484 per Ferran II a Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (mort el 1502), sisè comte de Dénia i tercer de Castrojeriz.
Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli Amb grandesa d’Espanya reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma quan aquest fou concedit a Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
baronia de Linyola
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en la vila i el castell homònims, que originàriament formaven part de la baronia de Bellpuig.
Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor
Karlstad
Ciutat
Capital del län de Värmland, Suècia.
Situada a la riba N del llac Vänern, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria derivada de la fusta, paperera i de la cellulosa, i construcció de maquinària El 1905 hom hi celebrà la convenció de Karlstad , on fou reconeguda la independència de Noruega
haiduc
Història
Membre de les milícies irregulars hongareses.
Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78
Jove Cambra Internacional Catalunya
Economia
Organització no governamental que té com a objectiu promoure els projectes, capacitats i habilitats de joves emprenedors entre divuit i quaranta anys.
Forma part de la Federació Mundial de Joves Líders i Emprenedors de Junior Chamber International JCI, organització creada el 1944 a partir de la primera d’aquestes entitats sorgida el 1915 a partir de la iniciativa de Henry Giessenbier a Saint Louis Missouri, EUA A Europa les primeres cambres es crearen l’any 1928 El 1965 es creà la Jove Cambra de Barcelona, i el 1967 nasqué la Federació de Joves Cambres d’Espanya Aquest mateix any se celebrà una reunió internacional a Barcelona El 1976 es constituí l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya, i el 1981 passà a anomenar-se Federació…
baronia de Corbera
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia el terme de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), posseïda per la família Corbera.
A la fi del segle XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al segle XVII, als Móra Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d’Antic i de Móra, a la mort del qual 1796 passà als de Ramon
ṭhag
Història
Membre d’una societat secreta de l’Índia dedicada al robatori i a l’assassinat ritual en honor de Kali i Durgâ, deesses de la destrucció.
Escanyaven llurs víctimes i s’apoderaven de llurs riqueses Documentats al s XII, llur professió era reconeguda i sotmesa a les exigències del fisc Les fortes mesures britàniques per a suprimir-los el governador WBentinck n'empresonà uns 1 500 el 1835 arribaren a la quasi extirpació total vers el 1861