Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
carpí ver
Lukáš Jurek (CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada
Les estereàcies
Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies presenten…
fam
Biologia
Desig molt intens de menjar, sovint lligat a una sensació de buit o de contracció a l’estómac.
Si no se satisfà, produeix una sensació de feblesa, de defallença i de mal de cap La regulació de la sensació de fam és complexa hom l’atribueix a les contraccions de l’estómac anomenades ‘punxades de la fam’ i la baixada del nivell de glucosa a la sang De fet, la regulació en sentit estricte es troba al centre de sacietat de l’hipotàlem, sensible a la disponibilitat de glucosa a la sang També hi influeixen d’altres factors, no solament fisiològics sinó també psicològics, en especial reflexos condicionats i hàbits
Orazio Gentileschi
Pintura
Pintor italià.
Deixeble vers el 1576 d’Agostino Tassi a Roma, aviat el seu art derivà vers la línia més naturalista de Caravaggio Per raons de tipus personal abandonà Roma i s’establí successivament a les Marques 1613-18, Gènova 1621 i Torí 1622 Després d’una curta estada a França 1623-26 s’installà definitivament a la cort anglesa, per a la qual treballà El seu tenebrisme —a base de colors clars, transparències i reflexos— enllaça amb la línia clar-obscurista holandesa Fou pare de la també pintora Artemisia Gentileschi
Maria Dolors Orriols i Monset
Literatura catalana
Narradora.
Vida i obra Amb un caràcter realista i psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, premi Josep Trueta, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients 1990, premi extraordinari Ramon Turró 1969, Una por submergida 1992 i El moviment d’un cercle 1997 El 2003 publicà l’autobiografia Escampar la boira Bibliografia Bel, J 2004 Diversos autors 2004 8 Vegeu bibliografia
hipotiroïdisme de l’adult
Patologia humana
Hipotiroïdisme caracteritzat per l’afecció del teixit connectiu subcutani (mixedema).
L’origen pot ésser una malaltia primitiva de la tiroide, com la tiroïditis de Hashimoto hipotiroïdisme primari una hipofunció de la hipòfisi o de l’hipotàlem, encara que el quadre pot aparèixer després de l’extirpació quirúrgica de la glàndula o d’un tractament amb iode radioactiu L’aspecte del pacient es caracteritza per la fàcies mixedematosa, amb la pell gruixuda, edematosa i seca les parpelles inflades, alopècia, apatia, somnolència, llengua grossa i parlar lent i greu Hi ha, a més, cardiomegàlia, reflexos lents, restrenyiment, hipersensibilitat al fred, menorràgia i anèmia…
garsa
Wouter Koch (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.
Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord
antireflector
Física
Dit de la substància, en general un fluorur metàl·lic com el fluorur de magnesi, que, en dipositar-ne una capa molt fina (~0,1 μm) sobre la superfície d’una lent, disminueix la reflexió dels raigs incidents.
Els efectes desitjats són dos En primer lloc, un augment de la llum transmesa per la lent per tal d’obtenir una imatge més ben illuminada en segon lloc, una eliminació dels reflexs interns del sistema òptic per tal d’afavorir la claredat de la imatge Un recobriment antireflector és actiu només sobre un cert color Per tant, les diferents parts d’un sistema òptic han de tenir el tractament per a un determinat color, tot aconseguint que la imatge final sigui cromàticament correcta Modernament hom usa el tractament en multicapes, que eliminen els reflexos de diversos colors alhora
caràbids
Entomologia
Família de coleòpters, adèfags, una de les més grans d’aquest ordre, integrada per més de 15.000 espècies.
Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m
dial·laga
Mineralogia i petrografia
Varietat de diòpsid amb una aparença de falsa exfoliació.
Conté sempre Al 2 O 3 i Fe 2 O 3 , per la qual cosa representa el terme de transició cap a l’augita Es dóna en inclusions dins els grans grossos de les roques profundes, com els gabres, les peridotites i les piroxenites És de color gris verd, verd marró i negre marronós, amb les vores més fosques que el centre Sovint conté petites làmines de ferro titanat que originen uns reflexos metàllics És un mineral molt difós en les roques ígnies i que, per alteració, passa a serpentina o a una mescla de serpentina i clorita