Resultats de la cerca

Té hostatgeria L’església, esmentada ja al segle XIII era parroquial de Miralles, fou reformada al segle XVIII, que passà a dependre de la parròquia de Prats de Molló La imatge, de talla, és del segle XIII s’hi conserva també una Majestat del segle XII

La construcció de l’església fou iniciada el 1373 el rei Pere III i l’arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra fou acabada pels augustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada Es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, de la jurisdicció de Poblet

Fou una de les primitives parròquies de l’illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial 1300, la parròquia s’hi traslladà L’església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906

Fou ministre de l’Església reformada 1567 després de l’adhesió de Joana d’Albret, reina de Navarra, al calvinisme Traduí texts religiosos, entre altres el Nou Testament Iesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria 1571, on poleix i perfecciona la llengua, malgrat l’ús d’arcaismes i llatinismes

Els jutges conservadors foren creats per Bonifaci VIII i reberen només regulacions en llur activitat de Gregori XV i Innocenci X Aquesta institució fou reformada el 23 d’abril de 1762 per Climent XIII, el qual posava certes limitacions quant als ordes religiosos la recull el Codi de dret canònic

Era format per uns quants diputats de comerç, que actuaven conjuntament amb l’alcalde major La diputació de comerç d’Alacant, que fou reformada el 1783, conjuntament amb el consolat de València segons el model del de Barcelona, esdevingué consolat el 1785 Desaparegueren amb el codi de comerç del 1829

Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX

L’edifici té una nau amb volta de canó, absis i campanar d’espadanya Fou edificada en acció de gràcies després de les epidèmies de la pesta bubònica 1611 i 1653 Davant el cementiri, hi brolla la font de Sant Sebastià, reformada el 1854, que duu una inscripció referida a la pesta del 1611

El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia

Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic