Resultats de la cerca

Formà part del Club Natació Badalona i fou campió d’Espanya de patí de vela 1946, 1952

Format al Club Natació Calafell, guanyà el Campionat de Catalunya en classe optimist 1973 i formà part de la selecció espanyola que guanyà el Campionat d’Europa 1976 Posteriorment guanyà el Campionat de Catalunya en classe laser 1983, el d’Espanya en hobie cat 16 1984, la Mediterranean Hobie Fun 1984, 1986 i la Copa d’Espanya de first class 8 2001 Per altra banda, fou director de l’Escola Catalana de Vela, de l’Escola de Vela de la Federació Catalana, director tècnic del Centre Municipal de Vela i director de l’àrea esportiva del Club Nàutic El Balís Collaborà en institucions com la…

Membre del Club Natació Lloret, destacà en la modalitat europa, en la qual va ser olímpica als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Participà també en Campionats Europeus i Mundials entre els anys 1988 i 2000 Fou campiona d’Espanya 1989, 1990, 1995-99, d’Europa 2007 i de Catalunya 1995, 2000 El 2000 fou campiona del món master

Membre del Club Nàutic Arenys de Mar, destacà en diferents classes de vela lleugera Fou campió d’Espanya de la classe 420 1966, 1967 amb el seu germà Ramón-Felipe Posteriorment navegà amb Emili Gras, amb el Duende I i el Duende II , i assolí el Campionat de Catalunya 1970 i el d’Espanya 1971 També guanyà tres Copes d’Or i participà en diferents proves internacionals

Membre del Club Natació Badalona, impulsà el patí de vela català amb el seu germà Lluís En aquesta especialitat assolí dos Campionats d’Espanya 1947, 1949 i un subcampionat 1945 També fou un dels fundadors de l’ADIPAV 1944 Competí fins el 1964 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987, honor que es feu extensiu pòstumament als seus germans Lluís i Vicens

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en l’especialitat dragon, amb Josep i Santiago Pi Buxeda

Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004

Començà a navegar al Reial Club Marítim de Barcelona, en les modalitats snipe, vaurien i dragon Després passà als creuers, i en quatre ocasions feu la Regata Mare Nostrum en solitari i tres cops més amb un tripulant També realitzà la regata de 1000 milles sense escales, Vilanova-Sardenya-Vilanova, i diverses travesses de l’Atlàntic i el Pacífic, a més de diferents creuers pel Mediterrani

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona i guanyà diversos Campionats de Catalunya i de nombroses regates internacionals Representà Espanya en quatre Campionats del Món 1965, 1967, 1969, 1971 Després feu d’entrenador de l’equip espanyol de vela en tres Mundials, en què la delegació espanyola obtingué un subcampionat Carles Pich, 1975 i dos campionats Abascal, 1975 Pedro Campos, 1976 Navegà en embarcacions de 6 m, FI, Dragó, Snipe, 470 i Vaurien El 1987 fou elegit vicepresident de la Vaurien International Association