Resultats de la cerca
Es mostren 1520 resultats
Igualtat legal dels xuetes mallorquins
Primeres disposicions reials en favor de la igualtat legal dels xuetes mallorquins
Prohibició de l’entrada a Nàpols i Sicília dels teixits francesos i llenguadocians
Ordres reials prohibeixen l’entrada dels teixits francesos i llenguadocians a Nàpols i Sicília
carnalatge
Història
Dret que, a l’edat mitjana, gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
La pastura d’aquest bestiar en els mateixos dominis era gravada amb el dret d'herbatge
arneser
Història
El qui tenia cura dels arnesos de les cavalleries de les cases reials i nobiliàries.
síndic | síndica
Història
A la corona catalanoaragonesa, representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
El conjunt de síndics de cadascun dels regnes constituïa el braç reial de les corts d’aquests
Lusignan
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.
Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la promesa Isabel d’…
Examen dels llibres comptables i cobrament dels quints endarrerits a les ciutats catalanes
Les autoritats reials visiten les ciutats catalanes per examinar els llibres comptables i cobrar els quints endarrerits
Borgonyà
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), a l’esquerra del Terri, entre Banyoles i Cornellà.
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Joan Era un dels llocs reials de la vall de Cornellà
El virrei detèn el diputat Joan de Granollachs
Un enfrontament entre la Diputació i els oficials reials a Catalunya provoca la detenció per part del virrei del diputat Joan de Granollachs
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc…