Resultats de la cerca

Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona 1927-28 El 1939 fou nomenat delegat provisional per a la natació i el waterpolo a Catalunya amb instruccions de procedir a la seva reorganització, feina que culminà el 18 de novembre de 1940 amb el nomenament de Marià Trigo Serrano com a nou president de la Federació Catalana de Natació

Fou ministre d’Alfons VI de Castella-Lleó, que li encomanà la reorganització de Guadalajara, conquerida de poc 1086 Pel seu alt càrrec a la cort protegí molt els seus correligionaris Combaté la propagació de la secta caraïta i obligà els seus seguidors a abandonar tots els nuclis que havien format pel regne, per tal de concentrar-los en una sola població

De primer encarregat de redactar la crònica eclesiàstica i, sovint, les actes de màrtirs, el nombre de protonotaris ha oscillat entre set i dotze A la darrera reorganització 1934, al costat dels set d’ofici, dits participants , que exerceixen el càrrec en ocasions solemnes concilis, canonitzacions, etc, hi ha els honorífics, títol atorgat als canonges romans, als vicaris generals i, per concessió especial, a diversos eclesiàstics

Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907

Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751

Sotssecretari a la Societat de Nacions 1934, fou el primer ambaixador soviètic a l’Estat espanyol 1936-37 Collaborà amb el gabinet de Largo Caballero en la reorganització militar i en la compra d’armes La ingerència en fets interns destitució del general Asensio Torrado, sotssecretari de Guerra provocà la seva destitució En arribar a l’URSS 1937 desaparegué arran de les purgues d’aquell mateix any

Amb Portoghesi i Galuagni, fou un dels principals representants de l’arquitectura orgànica a Itàlia A més de la reorganització de diversos museus Florència, Palerm, Venècia, Verona, etc hom li deu nombrosos pavellons de la Biennal de Venècia i el pavelló de Venècia a l’exposició Itàlia 61 aTorí, construït a base de políedres de vidre L’edifici Olivetti, a Venècia 1959, és considerat la seva obra més significativa

El Consell Provincial de València , constituït el 7 de gener de 1937, fou controlat, en principi, per la CNT i la UGT, alhora que els represtants dels partits polítics de l’antic Front Popular es mantenien en minoria Amb la reorganització del 8 de novembre del mateix 1937 el Partit Comunista hi augmentà notòriament la seva influència, hi minvà força la dels sindicats i el POUM en fou expulsat S'extingí el 1939

És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què…

Aquesta denominació substituí, al s XX, l’antiga de capitania general de Mallorca La divisió militar de l’Estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’Estat espanyol