Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot el 1886, fundà el collegi d’estudis superiors de Novelda A Madrid, on anà a residir, fou canonge de San Francisco el Grande 1894, capellà de la capella reial 1896 i auditor de la Rota És autor d’escrits de caràcter apologètic i històric Fou un dels predicadors més famosos de l’època, i publicà els seus sermons La luz de la fe en el siglo XX 1912-17

Marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner Estudià a Friburg Suïssa Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Fou senador 1862 i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando

Es formà a l’acadèmia de Gant Germà de l’escriptor Karel van de Woestijne, s’establí amb ell 1898 a Laethem-St-Martin, on formà part del “primer grup” que porta el nom d’aquella localitat/> Allà evolucionà cap a un simbolisme simple, sovint d’inspiració religiosa i camperola, i sempre amb un dibuix nítid Fou director de l’acadèmia de Malines, fins que passà a residir a Brusselles

Anà a residir a Florència, on fou conegut amb el nom d’Arrigo Tedesco i d’on fugí durant la revolta del 1494 passà al servei de l’emperador Maximilià a Augsburg i a Viena Hi tornà amb els Mèdici 1512, i fou prepòsit de la capella de la catedral 1514-17 Escriví una trentena de misses, cançons corals i peces instrumentals, que revelen un concepte nou de les formacions orquestrals

Es doctorà en teologia a Girona 1598, i després ingressà a la Companyia de Jesús El 1602 passà a residir a Mallorca, on fou professor d’humanitats al collegi de Monti-sion Destacat orador, fou jutge d’un certamen poètic celebrat el 1625, publicà en llatí Elegiaca poemata 1605 i deixà inèdites, entre altres, una biografia de santa Catalina Tomàs i Deffensionis Lullianae Regestum et Chronografia , obra de gran utilitat

Després de residir vint anys a Madrid, fou enviat a Barcelona el 1792 com a agent revolucionari, i més tard fou nomenat professor de l’escola militar de París Publicà diverses obres de text i un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referents a l’emigració francesa al Principat Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne 1792

A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval publicà Curso metódico de arquitectura naval 1856 A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’escola nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval

Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55

L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de Castelló prengué l’…

Estudià a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy, a Brusselles i a Colònia El 1939 anà a residir a Madrid, on ensenyà orgue des del 1944 al conservatori, del qual fou director 1956-61 Renovà l’òpera basca amb Mirentxu 1910 i Amaya 1920 De les seves sis sarsueles destaca El caserío 1911 És autor d’obres simfòniques Diez melodías vascas , 1941 Sinfonía pirenaica, 1945, de música de cambra, etc Ha harmonitzat nombroses cançons populars basques