Resultats de la cerca

Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista Clarté i collaborà en L’Humanité i Philosophie El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours , manifest surrealista S'installà al Vallespir, on fou mestre d’escola 1926-58 Collaborà en Revista de Catalunya És autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre 1959 i d’assaigs, com Manolo 1932, La naissance du cubisme 1948, André Breton 1952 , Le myte du Greco 1961 i Trilogie surréaliste 1971

Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII

Fundà l’Action Française 1899, monàrquica, i fou director del diari del mateix nom des del 1908, antirepublicà i antidemocràtic Condemnat a mort el 1945, fou indultat Adscrit al classicisme estètic, escriví L’avenir de l’intelligence 1905 i Romanticisme et révolution 1925 Publicà, encara, obres de teoria política Dictionnaire politique et critique , 1934 De la colère à la justice , 1942, de crítica literària Anthinéa, La sagesse de Mistral, Poésie et vérité i de poesia Inscriptions i La musique intérieure , 1925

També donà a conèixer una novella filosòfica Leandre , obres líriques i tragèdies El seu germà, Alexandros Sutsos Constantinoble 1803 — Esmirna 1863, escriví una Histoire de la révolution grecque 1829, diverses sàtires polítiques i poesies èpiques en llengua purista L’errant , 1839, d’inspiració byroniana, i Grècia en lluita contra els turcs , 1850 Tant aquests dos germans com la resta dels membres de la família contribuïren tots decisivament al progrés de la vida literària i intellectual de la nova nació hellènica

Filla de l’actor Klaus Kinski, estudià als Estats Units d’Amèrica amb Lee Strasberg Entre els films que ha interpretat amb directors de prestigi destaquen Falsche Bewegung 1974 i Paris, Texas 1984 de W Wenders, Tess 1979 de R Polanski, One from the Heart 1981 de F Coppola, Cat People 1982 de P Schrader, Revolution 1985 de H Hudson, Torrents of Spring 1988 de J Skolimowski, Il sole anche di notte 1989 de P i V Taviani, L’alba 1991 de F Maselli, etc

Empresonat pel fet d’haver atacat el segon Imperi, s’exilià perquè ajudà la Comuna de París Havent tornat a França 1876, hi introduí el marxisme i organitzà el moviment obrer sobre bases socialistes així aconseguí la creació d’un partit obrer socialista 1879, atacat per anarquistes, blanquistes i possibilistes Publicà la revista L’Égalité 1877 i l’obra Collectivisme et révolution 1879 Després d’una dura polèmica amb Jaurès, participà amb ell en la fundació 1905 del partit socialista unificat SFIO i fou ministre d’estat 1914-16

Introductor de Husserl a França, destacà pels seus estudis sobre la història de la ciència, en els quals s’anticipà a les nocions de paradigma i d’estructura epistemològics desenvolupades per Thomas Samuel Kuhn De la seva producció, sobresurten els estudis sobre Anselm 1923, Descartes 1923 i 1944 i Plató 1945, així com els seus reculls Études Galiléennes 1940, From the Closed World to the Infinite Universe 1957, La révolution astronomique , Études d’histoire de la pensée philosophique 1961 i, de publicació pòstuma, Newtonian Studies 1965 i Études d’histoire de la pensée scientifique 1973

Com a actor teatral ha rebut, entre altres, el premi Sydney Myer Performing Arts 1994 Director teatral, durant dos anys de la companyia Magpie Theater for Young People, ha intervingut en pellícules com Starstruck 1982, Twelfth Night 1986, Children of the Revolution 1996, Shakespeare in love 1998, Quills 2000, Lantana 2001, Frida 2002, The Banger Sisters 2002, Ned Kelly 2003, Pirates of the Caribbean The Curse of the Black Pearl 2003, Intolerable Cruelty 2003 i The Life and Death of Peter Sellers 2004 Rebé l’Oscar per Shine 1996

Senyor de Tocqueville Elegit diputat 1839-48, es mostrà partidari d’un reformisme democràtic moderat Ministre d’afers estrangers 1848, es retirà de la política activa després del cop d’estat de Napoleó III 1851 Com a pensador, intentà de conciliar el liberalisme amb el racionalisme i defensà la democràcia com a motor d’anivellament social És un dels teòrics principals del liberalisme polític Obres Du système pénitentiaire aux États Units et son application en France 1833, La démocratie en Amérique 1835-40 i L’Ancien Régime et la Révolution 1856

El 1945 emigrà als Estats Units, on el 1949 es graduà al Wagner College de Staten Island El 1954 obtingué el doctorat per la New School de Nova York Fou, entre altres, professor al Hartford Theological Seminary 1958-63 i a les universitats de Rutgers 1963-81 i Boston 1981-2009 En aquesta universitat fundà l’Institut sobre cultura, religió i afers mundials, que dirigí Com a sociòleg, la seva aportació principal és The Social Construction of Reality 1966, escrit conjuntament amb Thomas Luckmann, en el qual proposa un model de relació entre els individus i la realitat social en la qual aquests…