Resultats de la cerca

Contemporani de Mizoguchi, rodà més de cent pellícules i en vida fou poc conegut fora del seu país És considerat un dels impulsors del realisme cinematogràfic dels anys 30 amb obres com Izu no Odoriko ‘La ballarina d’Izu’, 1933 o Jinsei no Onimotsa ‘El pes de la vida’, 1935 Romangué actiu fins els anys 60

Jugà al GEiEG de Girona, equip en el qual romangué més de vint temporades Disputà un Campionat del Món d’handbol d’onze amb la selecció espanyola 1952 Visqué com a jugador la transició de l’handbol d’onze a l’handbol de set, modalitat en què també fou internacional Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1982-88

Dirigí l’expedició naval que havia de desembarcar a Empúries, amb el seu germà Gneu , però romangué a Marsella Massàlia davant l’avanç d’Anníbal a Itàlia L’any següent desembarcà a Tàrraco, ja conquerida per l’exèrcit de Gneu, i junts conqueriren Sagunt 212, però foren derrotats i morts quan continuaven l’atac cap al sud

El 1978 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Fernando Fou cedit al Recreativo de Huelva i al Valladolid, i al final de la temporada 1979-80 ingressà al Barça Hi romangué fins a la temporada 1981-82 Disputà un total de 53 partits i marcà 7 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1982 i una Copa 1981

Començà a jugar a l’INEFC de Barcelona el 1998, on romangué fins el 2008 Posteriorment fou entrenadora del primer equip del club durant dues temporades Com a jugadora fou campiona d’Espanya 2007 i subcampiona d’Europa 2008 Com a entrenadora de l’equip femení assolí la Copa de la Reina 2009, 2010 Jugà 16 partits amb la selecció espanyola

Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1943-44 procedent del Saragossa En la primera temporada disputà la meitat de partits de Lliga, però després fou suplent de Velasco Romangué al Barça fins l’edició 1946-47 i disputà 36 partits Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 Posteriorment jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-51

Dominava les dues ribes de l’estret de Kerč’, però tenia influència fins al Caucas i agrupava ciutats gregues Panticapèon, Fanagòria, Nimfèon i tribus escites A la fi del segle II aC passà a formar part dels estats de Mitridates IV Eupàtor Caigué sota el domini de Roma en temps de Cèsar i hi romangué fins al segle IV dC

El nom prové del francès ermitage  ‘ermita’, que fa referència a l’exclusivitat del lloc com a retir dels tsars Comprèn el Petit Ermitage , edifici projectat per a aquesta destinació en estil Lluís XVI per Jean-Baptiste Vallin de la Mothe, el Teatre de l’Ermitage , de Giacomo Quarenghi 1785-87, afegit posteriorment, i, com a agregats des del 1917, el Palau d’Hivern, de Bartolomeo Rastrelli 1754-62, inspirat en el barroc de Newman, l’ Antic Ermitage , de Felten 1775-84, i el Nou Ermitage , edificat per Stasov i Jefimov 1839-52 segons projecte de Leo Klenze El museu romangué privat…

El 1913 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del Club Esportiu Europa Romangué amb l’equip blaugrana fins la temporada 1915-16, però només disputà dotze partits Guanyà un Campionat d’Espanya 1913 i dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 Posteriorment actuà en el Badalona i la temporada 1919-20 fitxà per l’Espanya Industrial Defensà en una ocasió la porteria de la selecció catalana 1915

Després d’un període inicial durant el qual practicà un realisme militant, entorn del 1930 derivà cap a una abstracció no geometritzant en la qual és palesa la influència de la pintura oriental Romangué al marge dels diversos moviments avantguardistes, però posteriorment ha estat considerat un dels pioners de l’informalisme Manifestà una constant preocupació per l’aplicació original de materials i de tècniques