Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
xuclamel

Xuclamel de roca
Stefano Doglio (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són arbusts caducifolis de fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axillars, amb la corolla tubular i bilabiada, i de fruits en baia El xuclamel de roca L pyrenaica , de fins a 1 m d’alçària, té fulles oblongues, petites, glauques i una mica coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses Es fa en roques calcàries de la muntanya mitjana El xuclamel negre L nigra , d’1 a 2 m d’alt, té fulles ellíptiques, flors d’un blanc rosat i baies negres i arrodonides Creix en boscs, matolls i roquissars de l’alta muntanya El…
pelecaniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes, els únics que tenen la membrana interdigital unint tots 4 dits.
Tenen les potes curtes, les ales ben desenvolupades, amb 11 rèmiges primàries, i són excellents voladors Presenten, a sota de la mandíbula inferior, una bossa membranosa més o menys desenvolupada Són piscívors, i els polls nidícoles Habiten, prop de l’aigua, en les regions temperades i tropicals d’arreu del món Comprèn les famílies dels faetònids, pelecànids, falacrocoràcids, aníngids, súlids i fregàtids Pelecaniformes més destacats família dels faetònids Phaeton aethereus Phaeton lepturus Phaeton rubricauda família dels pelecànids Pelecanus sp pelicà P conspicillatus pelicà d’…
tiroide

Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’…
Les hericiàcies
El bolet carner Hericium erinaceum , que s’anomena així pel seu cos fructífer carnós, recobert totalment d’acícules, és el principal representant de la família de les hericiàcies, que comprèn bolets lignícoles, no gaire freqüents Aquest és comestible August Rocabruna / SCM Aquesta família és representada al nostre país pel gènere Hericium , no gaire freqüent, característic pel fet d’ésser lignícola i pel seu cos fructífer cobert d’acícules lliures H coralloides és una bella espècie de cos fructífer finament pubescent i lluent, blanc, després crem rosat, bru vermellós en envellir…
Prova d’Apgar
Immediatament després del naixement, com una rutina dels centres sanitaris del nostre entorn, es fa una primera valoració de l’estat del nadó, normalment mitjançant la denominada prova d’Apgar , una exploració en què s’avalua una sèrie de paràmetres físics indicatius de l’estat de les funcions vitals Segons el resultat d’aquest estudi immediat, es pot decidir si l’infant requereix, o no, atencions especials d’urgència És una qüestió molt important, perquè, per exemple, si en els primers minuts de vida el nen presenta algun trastorn que n’alteri l’oxigenació de l’encèfal, i no se soluciona,…
turmalina
turmalina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat complex d’alumini, amb bor, ferro, magnesi, etc.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular Pertany al grup dels sorosilicats Presenta quasi sempre estries a les cares, segons la direcció de l’eix c Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro El color generalment és negre o verd, bé que es poden presentar moltes varietats de color rosat i blau, i també és freqüent que presenti diverses coloracions situades concèntricament La varietat de color blau d’indi és anomenada indicolita La composició química de les…
peu de rata

Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als àpexs La carn és…
Les crepidotàcies
Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…
Marcèvol
Església
Poble del municipi d’Arboçols (Conflent), situat a l’E del cap del municipi; l’església parroquial (Santa Maria de les Grades) és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner (1527), una mica mutilat.
Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena decadència a mitjan s XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà 1466 i a la comunitat de preveres de Vinçà 1476 En aquest temps foren refetes les…
bec de serra

Bec de serra gros
Annika Lindqvist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Gènere d’ocells anseriformes, de la família dels anàtids, de les dimensions d’un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb…