Resultats de la cerca

Vinculat a la Sala d’Esgrima Amposta des de la seva fundació 1998, ha estat tècnic i directiu de la Federació Catalana d’Esgrima 1999-2011, i mestre d’armes a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Pau Roselló, Mònica Cid i Marc Font És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

Membre del club Centro Cultural de los Ejércitos, es proclamà campió de Catalunya en deu ocasions, tres en espasa 1955, 1956, 1958 i set en sabre 1946, 1952, 1953, 1956-59 Fou internacional amb la selecció espanyola d’espasa als Jocs Mediterranis celebrats a Barcelona 1955 Ha estat vocal de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esgrima al final dels anys seixanta

Especialitzat en floret, fou membre del club d’esgrima Gimnàs Llenas i de la Sala d’Armes Montjuïc Fou campió de Catalunya júnior 2002, 2003, 2004 i sènior 2004, 2005 Amb la selecció espanyola júnior participà en tres Campionats del Món 2002, 2004, 2005 i un d’Europa 2004 Retirat l’any 2010, és àrbitre d’espasa, floret i sabre en l’àmbit català

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió d’Espanya júnior 2000 i campió de Catalunya cadet 1997 Retirat de la competició l’any 2005, fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc i, des del 2006, ho és de la federació catalana També és àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre Des del 2010 és membre del directori tècnic del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Membre del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, disputà els Jocs Olímpics de París 1924, en les especialitats d’espasa i sabre per equips Fou un dels primers espanyols que fou designat per la Fédération Internationale d’Escrime president de jurat per les competicions internacionals, participant com a tal en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 L’any 1939 fou nomenat president de la Federació Regional d’Esgrima de Catalunya

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya 1973 en la modalitat de sabre Com a tirador es retirà l’any 1984, tot i que el 1989 tornà a tirar en alguna prova Com a directiu, formà part de la junta de la Federació Catalana d’Esgrima i fou vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima També fou el primer president de la Sala d’Armes Montjuïc 1977-80

Membre del club Sala d’Armes Montjuïc, s’especialitzà inicialment en floret, tot i que també ha estat sabrista i espasista Fou campiona d’Espanya individual de floret infantil 1987, 1988 i de floret per equips, cinc vegades en categoria júnior 1989-93 i cinc en categoria absoluta 1989, 1990, 1991, 1994, 1996 Ha estat campiona de Catalunya de sabre 2002 i dues vegades en floret en categoria júnior 1990, 1993 Internacional amb la selecció espanyola, participà en un Mundial júnior 1990 És àrbitra autonòmica de floret i espasa

Installat a Tarragona des del 1889, impulsà esports com la boxa, l’esgrima, la lluita, el ciclisme i el futbol, i creà les seves respectives seccions al Club Gimnàstic de Tarragona Fou subcampió d’Espanya de ciclisme 1898 i campió de Catalunya d’esgrima en sabre 1903 i de tir amb fusell 1919 Organitzà la Volta Ciclista a Tarragona 1908 Fou directiu i president del Gimnàstic 1916, i directiu del Club Nàutic Tarragona És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom

Antigament la càrrega de cavalleria era l’acció clàssica d’aquesta arma Per a dispersar o destruir l’enemic, en formacions de línia de quatre i ordre dispers, els cavalls es llançaven al galop, i hom emprava el sabre o la llança Són famoses la càrrega de la cavalleria lleugera britànica durant la Guerra de Crimea 1894 i la dels francesos en la batalla de Sedan en la Guerra Francoprussiana 1870 Les darreres càrregues de cavalleria foren realitzades pels polonesos contra els alemanys, fins i tot contra vehicles cuirassats, a l’inici de la Segona Guerra Mundial