Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Menandre
Literatura
Teatre
Poeta còmic grec.
La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però,…
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro , segons un gravat del s XIX
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i erudit gallec.
Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725…
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de…
escola d’Alexandria
Moviment de científics i tècnics que, des de la implantació a Egipte de la dinastia ptolemaica (s. IV aC), es formà al voltant del Museu d’Alexandria.
No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època i una ciutat…
literatura alexandrina
Literatura
La literatura grega que, des d’Alexandre el Gran fins a August, es desenvolupà sobretot en els grans centres del Mediterrani oriental, i que tingué a Alexandria d’Egipte el focus d’irradiació més important.
D’aquí que el mot alexandrí, evocador d’un estil particular, sigui aplicat no sols a l’activitat literària sorgida en aquella ciutat sinó a la d’altres focus secundaris com Pèrgam, Siracusa, Antioquia, Tars, etc En aquests centres urbans, exponents d’una nova societat i de població bigarrada i cosmopolita, entraren en crisi la concepció del món i la sensibilitat clàssiques, les quals, en ésser substituïdes per valors nous, donaren lloc a una literatura d’orientació i resultats radicalment diferents que, segles després, repercutiren en el món occidental, ja que permeteren la transmissió del…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
Nicolau Copèrnic

Estàtua de Nicolau Copèrnic davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències de Varsòvia
© iStockphoto.com/ldambies
Astronomia
Astrònom polonès.
Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar…
Egea Septentrional
Divisió administrativa
Regió de Grècia integrada per Lesbos, Quios i Samos i altres illesadjacents més petites, entre les quals Icària, que formen, respectivament, tres nomoi
.
La capital és Mitilene 24 991 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa amb l'Egea Meridional, de semblants característiques geogràfiques
Ordes
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, delimitat a l’W pel riu Lengüelle i a l’E pel Samos, afluents del Tambre.
És un terme ric en boscos i pastures, que n'han determinat l’activitat econòmica explotació forestal i ramaderia principalment
Patmos
Illa
Petita illa grega del Dodecanès, a l’Egea, davant la costa de Cària, al S de Samos, on fou desterrat l’autor de l’Apocalipsi
.
Cristòdul, després de rebre una butlla d’Alexis Comnè, hi fundà el monestir de Sant Joan 1088, centre important de pelegrinatge, que posseí una rica biblioteca —el Vaticà en conserva una llista de manuscrits del s XIII—, dispersada actualment