Resultats de la cerca

L’any 1014, en la publicació sacramental del testament del prevere Eldorí, consta com els testimonis juraren “ hunc locum venerationis Sancti Agustini confessoris Christi, cuius baselica sita est in comitatu Hurgello, prope pinnaculum templi Sancte Marie Sedis Vico ” tres anys més tard, el 1017, una altra publicació sacramental, aquesta vegada del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell, fou jurada també sobre l’altar de Sant Agustí que “ situm est sub pinnaculum Sancte Marie Sedis Orgillensis ”

Fill i successor de Guillem, vescomte d’Urgell i senyor de Castellbò, i de la seva primera muller Sança Vers el 1040 s’alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l’obediència del comte urgellès Ermengol III, del qual fou des d’aleshores un eficaç i lleial collaborador Es casà amb Gerberga, germana d’Arnau de Tost, i amb Guilla El succeí el seu fill Ramon

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs

Fill del ric home castellà Manrique de Lara, senyor de Molina i Mesa, i d’Ermessenda I de Narbona Heretà el vescomtat de la seva tia Ermengarda I de Narbona malgrat una certa oposició del comte de Tolosa i gràcies a la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó Es casà amb Sança, germana del rei Sanç VI de Narbona i vídua del vescomte Gastó V de Bearn En morir, la seva tia deixà el vescomtat al seu fill Eimeric III Fou germà d' Elvira de Lara , comtessa d’Urgell

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

Era filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara, i de Teresa Fernández de Traba, i germana de Sança, comtessa de Rosselló i Cerdanya Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell , que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla Aurembiaix Pere I de Catalunya-Aragó es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda Fundà 1204 el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida

Els vestigis del castell de Fulleda són al turó que presideix el poble El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, senyor de Tarrés, i la seva muller Ermessenda, amb els seus fills, cediren a un grup de repobladors una terra al terme del castell de Tarrés, excepte el que tenien a Fulleda Documents posteriors evidencien que Fulleda era considerada una quadra del terme del castell de Tarrés, que molt aviat va tenir el seu propi castell Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, l’any 1155, van concedir a Bernat de Sadó i a la seva muller Ersèn una…

El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace

Els primers membres de la família que habitaren aquesta fortalesa són Pere de Vilamajor i el seu fill Guillem, casat amb Elissendis el 1239 va succeir-los Simó de Vilamajor casat amb Sança La família perdurà en el casal i malgrat l’entrada d’algun pubill el cognom es conservà A partir del principi del segle XV els Vilamajor actuaren més com a pagesos rics que com a senyors o cavallers Les ruïnes de l’edifici antic es troben al puig que hi ha sobre el mas actual, refet amb les pedres de l’antic casal

Pel seu casament amb Adelaida de Carcassona-Rasès intervingué en la venda dels comtats de Carcassona i Rasès a Ramon Berenguer I Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, prengué per muller la filla de Ramon Berenguer I, Sança de Barcelona, i per aquesta raó actuà el 1085 de tutor de Ramon Berenguer III Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans comtat de Cerdanya Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà Fundà 1088-90 Vilafranca de Conflent