Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Santa Coloma de Vilamitjana (Montferrer i Castellbò)
El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana D’altra banda, són força nombroses les referències documentals al llarg del segle XI, on s’esmenta, per una o altra causa, l’església parroquial de la vila, dedicada des d’antic a santa Coloma En la seva major part es tracta de cartes de donació expedides per habitants…
Joan de Sant Climent
Literatura catalana
Naiper i poeta.
Vida i obra Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició en rims estramps Sancta dels sancts, pus sou vengudal segle , la rúbrica de la qual informa que Sentcliment era naiper, és a dir, confeccionador de naips o cartes de jugar Hom considera aquesta poesia com una octina que palesa la prolongada influència que la sextina Lo ferm voler del trobador Arnaut Daniel exercídamunt dels poetes catalans Actualment hom també li atribueix el plany que ocupa els folis 101-103 del Cançoner del Marquès de Barberà , amb el qual s’inicia el grup de poesies catalanes d’aquest manuscrit Los…
Mare de Déu del Pla (Benavarri)
Art romànic
Tot i que no es pugui afirmar, amb certesa, l’actual santuari arruïnat de la Mare de Déu del Pla, situat a migdia de Purroi, podria ser el successor d’una església romànica dedicada a Santa Maria i documentada al segle XI Així, a la fi de l’esmentada centúria, el cavaller Rotlan Ramon, en el seu testament, féu diverses deixes a nombroses esglésies d’aquesta contrada, entre les quals figura Sancta Maria de Verneto La venerada Verge del Pla, segons algunes descripcions, seria una imatge de transició de l’estil romànic al gòtic L’actual edifici no conserva característiques…
Santa Maria de Salitja (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria de Salitja, coneguda popularment com a Mare de Déu de les Fonts, havia estat dependent del monestir de Sant Salvador de Breda És esmentada per primera vegada l’any 1019, juntament amb la resta del terme, com a possessió del castell de Brunyola El 10 de maig de l’any 1185 una butlla del papa Luci III confirmava, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia a la parròquia de Santa Maria de Salitja L’església apareix citada com a “ Ecclesia de Sancta Saligia ” en un document de l’any 1279, en el qual es fa…
Santa Susanna
Art romànic
Capella erigida avançat el segle XII a l’antiga vall d’Alfatà, el terme inicial del castell de Palafolls No es coneixen notícies directes de la capella però sí el topònim de Sancta Susannae , el 1189, que suposa que ja es trobava en peu El nom de la santa reemplaçà al llarg del segle XIII l’antic nom d’Alfatà La capella, restaurada al segle XVI, era propietat de la família Ponç, i després passà als barons de Ratés i als d’Amar Aquesta capella no té cap relació amb la nova església erigida el 1952 al centre de la població, en el moment en què es creà com a parròquia independent de…
avemaria
Música
Oració de l’Església Catòlica romana a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria.
Consta de tres parts la salutació de l’arcàngel i la salutació d’Elisabet tretes de l’evangeli de Sant Lluc, i la deprecació final Sancta Maria , afegida molt més tard al segle XII o al XV, segons diverses fonts Les primeres dues parts del text són usades, des del temps de Gregori I, com a antífona durant la festa de l’Anunciació Pius V la inclogué en el Breviari Romà el 1568 La melodia original gregoriana, del segle X aproximadament, fou utilitzada durant els segles XIV, XV i XVI com a cantus firmus en motets i misses polifòniques El text ha estat freqüentment musicat per…
Santa Maria Major

Santa Maria Major
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al mont Esquilí.
El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el concili d'Efes…
Xiva

Xiva ballant
© iStockphoto.com/Ferenc Cegled
Mitologia
Déu del sacrifi de la mitologia índia, que en l’hinduisme clàssic constitueix, amb Brahmā i Vixnu, la Trimurti: n’és l’aspecte destructor.
Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar-lo amb un…
esmalt

esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat…
Casa forta de Mansolí (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Aquest casal era situat a la riba esquerra de la riera d’Osor, en un petit coll sobre l’antic mas Feixiques El topònim de Mansolí apareix documentat en diverses ocasions al llarg del segle XI El 1038 es fa esment de la “parrochi Sancta Maria de Mazulino” Segons P Català, la parròquia degué de donar el nom a la domus que tenia la família Mansolí Al llarg del segle XIII apareixen documentats tot un seguit de membres d’aquesta nissaga El 1202 Arnau de Mansulino el 1228, Agnès i Albert el 1281, Guillem, etc El 1408 marca el final d’aquest llinatge amb la figura de Francesc Mansolí…