Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona, CCM Roma, Edie París ARGUMENT Giovanni Simonelli, Nat Wachsberger GUIÓ Lluís Josep Comeron, AIsasi-Isasmendi, Jordi Illa FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Georges Garvarentz SO Celestino Barba INTERPRETACIÓ Horst Buchholz Tony, Sylva Koscina Kelly, Gustavo Re Brain, Gerard Tichy Hansi, Ángel Picazo l’inspector Mallouk, Mario Adorf Bill, Umberto Raho el professor Pendergast, Klaus Kinski Schenk, Álvaro de Luna, Agustín González, Luis Induni, Jorge Rigaud,…

Algunes vegades aquest tractament era substituït pels d' honorable o venerable o afegit a aquest honrable i discret , venerable i discret Havia estat donat alguna vegada també als mercaders i, especialment, a algunes autoritats menors, com patrons de nau, cònsols de catalans, prohoms de consells municipals, etc, acompanyat sovint d’uns altres adjectius honrat, savi i discret

Nasqué de la fusió de l’esperit popular de la cançó monòdica amb el llenguatge savi del motet contrapuntístic en imitacions Com el madrigal italià contemporani, és destinada a ésser cantada a cappella El nombre de veus és bastant variable, i el caràcter és molt divers No té estructura pròpia ben determinada Janequin fou, a la primera meitat del s XVI, el principal representant del gènere

Habitaven a les muntanyes de Tessàlia Tenien un esperit salvatge i bàrbar, del qual no participaren el savi Quiró i Folos L’episodi més sobresortint de la seva llegenda és el combat amb els làpites, on s’enfrontaren amb Teseu, Nèstor i Hèracles Aquesta lluita fou motiu d’inspiració de nombroses representacions artístiques als temples, com el de Zeus a Olímpia, i a molts vasos grecs

És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors

Començà la seva activitat a la Volksbühne de Berlín, dirigí el Schlossparktheater de Berlín i fou director del Schiller-Theater en 1950-72, on realitzà muntatges memorables de Schiller Wilhelm Tell , 1951, Goethe Faust , 1954 i Lessing Nathan der Weise , ‘Nathan el savi’, 1962 Sovint atacat per una crítica precipitada, fou un dels primers a donar a conèixer SBeckett i EAlbee al públic alemany

Comprèn 22 795 octosíllabs trocaics distribuïts en 50 runot o cants Representa una fusió d’elements pagans, cristians i històrics, alhora que és testimoniatge d’un estadi cultural agrícola Comença amb la creació del món i continua amb un seguit de gestes protagonitzades per Väinämöinen, savi cantor operador de meravelles, i les lluites del país de Kaleva amb el de Pohjola El 1997 Ramon Garriga-Marquès i Pirkko-Merja Lounavaara en publicaren una versió íntegra en català

Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona És autor de Voltes primes de formigó armat 1936, La bóveda catalana 1947, Tratamiento eléctrico de los terrenos 1950, Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción 1966, Nuevo glosario 1976 i altres monografies Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi

Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics

Pel fet de portar a l’anvers la figura del rei a cavall, era coneguda també amb el nom de franc à cheval El 1365 Carles V el Savi n'encunyà també un altre, amb iguals característiques, però canvià el tipus de cavaller per la figura del rei, a peu dret, sota un dosser apuntat, d’on surt el nom de franc à pied El 1423 Carles VII emeté novament el franc à cheval , del mateix valor i pas rebaixat a gairebé 3 g d’or fi