Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
El Cine
Cinematografia
Revista especialitzada en cinematografia publicada setmanalment a Barcelona del 1912 al 1935 per la Societat General de Publicacions.
En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema…
La Novel·la Nova
Teatre
Col·lecció setmanal d’obres breus de narració i de teatre, publicada setmanalment a Barcelona del 1917 al 1919.
Era una clara imitació de la madrilenya Novela Corta Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, JMFolch i Torres, Pompeu Crehuet, Apelles Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc La Novella d'Ara en fou, de fet, la continuació
Club
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports i cultura publicada setmanalment a Barcelona entre el novembre del 1952 i el juliol del 1956.
Adreçada inicialment a la joventut, tractava especialment de l’esport universitari i escolar, amb entrevistes a esportistes famosos Aviat evolucionà cap a un públic més ampli i esdevingué una revista d’informació esportiva, amb abundants pàgines dedicades al futbol També oferia la crònica de les activitats artístiques i culturals de Barcelona En fou editor en cap Alejandro Grau de la Herran Hi collaboraren Lluís Meléndez, Francesc Gibert, Ferran Fornells, Luis Lainz, Vicenç Esquiroz, Josep M Vidal Torrens i Crack , entre d’altres La informació gràfica era de Josep Bert, i les caricatures, de…
Fórmula TV
Automobilisme
Motociclisme
Programa de televisió sobre automobilisme i motociclisme emès setmanalment entre el novembre del 1982 i l’agost del 1983.
Produït als estudis de Miramar de Barcelona i emès pel segon canal de TVE, era l’únic programa d’aquesta temàtica de l’època Compaginava els reportatges d’automobilisme de competició amb els de caràcter divulgatiu Fou dirigit i presentat per Josep Maria Casanovas i tenia una durada de 30 minuts
Xut!

Portada del número 1 de la revista Xut! de l’any 1922
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’humorisme esportiu publicada setmanalment a Barcelona del 23 de novembre de 1922 al 14 de juliol de 1936.
Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva
El Once

Portada del núm. 1 de la revista El Once (24 de gener de 1945)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista satírica esportiva publicada setmanalment a Barcelona entre el 24 de gener de 1945 i el 29 de gener de 1968.
Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la direcció Guillermo…
Ramon Grabolosa i Puigredon

Ramon Grabolosa i Puigredon
© Família Grabolosa
Literatura catalana
Assagista, historiador local i activista cultural.
Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, des de la seva adolescència s’inclinà per la literatura, vocació que li fou posteriorment estimulada pels poetes olotins Carles Fontfreda i Josep Munteis Les seves inquietuds, però, quedaren truncades amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, que impedí la seva formació universitària A partir del 1940 començà a fer collaboracions, en vers i prosa i en castellà, primer a Arriba España , l’únic setmanari olotí de l’època, i després a diaris com El Correo Catalán i revistes com Ariel , Serra d’Or , Puigsacalm , Revista de…
domer
Cristianisme
Cadascun dels beneficiats que s’alternaven setmanalment en la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l’administració dels sagraments.
British Library
Biblioteca nacional del Regne Unit.
Fou creada el 1973 per The British Library Act, que unia administrativament les biblioteques del British Museum el Departament de Llibres Impresos, la Biblioteca Nacional i la Biblioteca Nacional de Ciència i Invenció, la Biblioteca Nacional Central i la Biblioteca Nacional de Préstec de Ciència i Tecnologia posteriorment s’hi integraren la Bibliografia Nacional Britànica i l’Oficina per a la informació Científica i Tècnica 1974, la Biblioteca i l’Arxiu de l’Oficina Índia 1982, i finalment, el 1983, l’Institut Britànic del So Enregistrat El British Museum incloïa, des de la seva creació el…
Castellbell i el Vilar
Fàbrica tèxtil al costat del Pont Vell (Castellbell i el Vilar)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, a la zona on el riu travessa la Serralada Prelitoral.
Situació i presentació És situat al S de la comarca, al peu de Montserrat Limita al N amb Sant Vicenç de Castellet, a l’E i SE amb Rellinars i Vacarisses respectivament Vallès Occidental, al S amb Monistrol de Montserrat i a l’W amb Marganell És solcat de N a S pel Llobregat, que hi dibuixa dos meandres importants fora de la vall estricta del riu, la resta de terreny és accidentat, amb costes a banda i banda i també estretes valls en el curs de les rieres afluents —de Marganell, de Rellinars i de Merà— i planells, com el del Vilar El sector W del terme s’enfila pels estreps montserratins, i l…