Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Franciscàlia
Institució cultural creada a Barcelona el 1949 pels caputxins de la província de Catalunya sota la iniciativa de Basili de Rubí.
N'ha estat important collaborador Sever de Montsonís Ha organitzat cercles d’estudis, conferències, jornades d’estudi, exposicions del llibre i de l’art franciscà, premis literaris, etc Té un butlletí, “Franciscàlia”, i ha editat obres diverses i especialment la collecció Critèrion
Consenci
Cristianisme
Teòleg, resident a Menorca des d’abans del 414.
Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak Amb tota…
Brigos
Arts decoratives
Ceramista atenès.
Treballà entre el 500 i el 470 aC El seu nom és conegut perquè signava els vasos El principal pintor que els decorava, de nom desconegut, és anomenat pintor de Brigos i és el millor representant de l’estil sever en la ceràmica de figures roges
Vologès IV de Pàrtia
Història
Rei arsàcida de Pàrtia (192-~209).
Successor de Vologès III, contra el qual s’havia rebellat el 191, prestà suport a Pescenni Níger en la seva lluita contra l’emperador Septimi Sever, el qual envaí Pàrtia 197, prengué Nisibis i l’assetjà a Ctesifont Hagué de retre's, però es féu escàpol
Antonio Rinaldi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Anà a Rússia, on treballà molts anys per a Caterina II Palau Xinès d’Oranienbaum 1762-68, Palau de Marbre de Peterburg 1768-85, revestit de marbre de Sibèria, que presenta façana amb dos cossos i ordre colossal en el superior, i Palau de Gacina 1766-77, d’aspecte sever
Maximí
Història
Emperador romà (235-38).
Després de l’assassinat d’Alexandre Sever 235, fou aclamat emperador pels soldats Lluità contra els alamans, els dacis i els sàrmates 236-37 El senat, aprofitant la revolta dels Gordians a l’Àfrica, el declarà enemic públic i li contraposà Balbí i Pupiè Fou traït i assassinat pels seus soldats
Viśvāmitra
Mitologia
Religions orientals
Famós ṛiṣi de la mitologia hindú, personatge de nombroses aventures, contades ja a l’antiga literatura vèdica i, sobretot, a l’èpica i als Purāṇa.
Nascut en la casta guerrera kṣatrīya , per mitjà d’un sever ascetisme aconseguí d’elevar-se a la casta bramànica La seva rivalitat amb Vasiṣṭha ṛiṣi de casta bramànica, que no volia reconèixer-li la nova dignitat, tipifica, segons Dumézil, la forta tensió existent, dins la comunitat ària del període vèdic, entre clans patriarcals i guerrers
brutalisme
Arquitectura
Corrent arquitectònic iniciat pels arquitectes anglesos Alison i Peter Smithson, creadors de l’escola Hunstanton, construïda amb totxos i acer, a Norfolk (Anglaterra) (1954).
En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric
hassidisme
Judaisme
Moviment ultrareligiós, derivat de la càbala, sorgit dins el judaisme (1740) a Ucraïna.
La doctrina hassídica es caracteritza pel misticisme i l’antiintellectualisme Els seus adeptes anomenats ḥasidīm , piadosos, vestits segons un sever ritual, viuen en comunitats sota l’autoritat de successius rebbes , el primer dels quals fou el fundador Israel ben Eliezer, conegut també per Ba'al Šem Ṭōb Estesos ràpidament a l’Europa central, n'hi ha comunitats emigrades als EUA i a Israel
Marcianòpolis
Ciutat antiga
Ciutat antiga de Tràcia, prop de l’actual Provadija (Bulgària), fundada per Trajà en honor de la seva germana Marciana.
Poblada de grecs, romans i tracis, formà part de la Moesia inferior en temps de Septimi Sever, i més tard adquirí el rang de capital Fou assetjada pels gots el 248, i durant el s V Teodoric l’escollí per a residir-hi Seu espiscopal, caigué sota les invasions dels búlgars, que l’arruïnaren Se'n conserven les restes de les muralles i un aqüeducte