Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Política
Partit polític de caràcter comunista autònom, no integrat a la Internacional Comunista, nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1935 de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista.
Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu secretari…
Josep Borrell i Fontelles

Josep Borrell i Fontelles
© Parlament Europeu
Política
Polític.
Llicenciat en enginyeria aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid 1969 i doctorat en economia per la Universitat Complutense de Madrid 1975, obtingué màsters en matemàtiques aplicades, per la Universitat de Stanford, Califòrnia, 1975 i en economia del petroli, per l’Institut Francès del Petroli de París Fou enginyer de sistemes a la Companyia Espanyola de Petrolis 1972-80 i professor a la Universitat Complutense 1969-82, d’on fou catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques a partir del 1977 S’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE el 1975 i fou responsable d’…
Brasil 2017
Estat
El president Michel Temer, des que va assumir la presidència, ha aplicat una política neoliberal basada en gran mesura a desmuntar bona part de les polítiques socials desenvolupades pels diferents governs del Partit dels Treballadors PT des de feia més d’una dècada, sota les presidències de Lula i Rousseff Dos exemples emblemàtics d’aquesta nova política van ser la proposta de reforma laboral i del sistema de pensions, que en ambdós casos incloïa un gran retrocés pel que fa a drets i també a beneficis socials Per aquest motiu, la població es va mobilitzar amb protestes i grans manifestacions…
Dilma Rousseff

Dilma Rousseff
© Presidència del Brasil
Política
Política brasilera.
Procedent d’una família de classe mitjana, en la seva joventut s’involucrà activament amb moviments d’esquerra l’any 1964, en què un cop d’estat instaurà la dictadura militar, ingressà al partit obrerista POLOP, escissió del Partit Socialista, aviat escindit al seu torn en dues tendències, una de les quals fou l’origen del Comando d’Alliberament Nacional COLINA, partidari de la lluita armada, al qual s’uní Els anys següents, des de la clandestinitat, participà en accions de guerrilla urbana mentre estudiava econòmiques Entre el 1970 i el 1972 fou empresonada i sotmesa a tortures Després de…
Brasil 2010
Estat
La candidata del PT, Dilma Rousseff, va ser la guanyadora en la segona volta de les eleccions presidencials del Brasil © Presidència del Brasil / Ricardo Stuckert L’economia brasilera va recuperar molt aviat el dinamisme dels anys anteriors a la crisi internacional, que els darrers dos anys va tenir un impacte menor al Brasil, mostrant una immunitat relativa a la volatilitat exterior Aquesta recuperació s’ha fonamentat principalment en la millora del consum intern, impulsat pel creixement del crèdit, i també en l’expansió de la despesa pública En aquest sentit, el Govern va aplicar unes…
Brasil 2012
Estat
El balanç del segon any de mandat de la presidenta Rousseff va mostrar uns resultats ambivalents, amb una efectivitat limitada en la modernització del sector públic i de l'Administració, mentre que van ser més evidents els fruits obtinguts amb els impulsos a la iniciativa privada D'aquesta manera, es va refermar la capacitat gerencial de Dilma Rousseff i el caràcter imprès a la seva acció de govern, orientada a promoure polítiques per a potenciar la competitivitat econòmica i a dedicar més recursos a impulsar l'avenç tecnològic Respecte a la voluntat de millora en la qualitat de la política…
Debats
Historiografia catalana
Revista trimestral apareguda el 1982 a València sota els auspicis de la Institució Alfons el Magnànim (integrada el 1985 a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació) de la Diputació de València, que havia començat feia poc un ambiciós projecte de renovació, amb importants projectes editorials, arran de l’arribada dels polítics socialistes als càrrecs institucionals.
Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…
ecologisme
Política
Sociologia
Conjunt de corrents ideològics que tenen en comú la voluntat d’assolir un nou ordre social basat en els principis de l’ecologia concebuda com a ciència totalitzadora.
La majoria de grups ecologistes comparteixen un refús del productivisme de les societats contemporànies, del centralisme i la concentració del poder en mans dels estats i de les companyies multinacionals, i de l’explotació abusiva dels recursos naturals, i propugnen una societat no jerarquitzada, oberta i autogestionària El pacifisme i el refús de l’energia nuclear són també comuns a la majoria de grups ecologistes Els primers grups ecologistes nasqueren als EUA sobretot a Califòrnia vers la meitat de la dècada de 1960 a l’entorn dels moviments de drets civils i d’oposició a la guerra de…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…